Nàstic

GIORGI ABURJANIA

MIGcampista DEL NÀSTIC

“L'equip té nivell per pujar”

Aburjania està satisfet amb el protagonisme que té i diu que “estar amb jugadors tan bons facilita l'adaptació”

“Veient els companys, crec que som l'equip més fort, però això cal demostrar-ho”

Giorgi Aburjania (Tbilisi, Geòrgia, 2-1-1995) és una de les moltes sorpreses agradables del Nàstic enguany. Va arribar procedent del futbol xipriota en el mercat d'hivern i s'ha fet un lloc fix a la medul·lar. El jove futbolista és ambiciós i, tot i transmetre humilitat, parla clar: creu que hi ha potencial per pujar i que cal aprofitar-lo.

Des que va arribar ho ha jugat gairebé tot. S'ho esperava?
Doncs sí, perquè sempre tinc aquesta ambició quan vaig a un lloc. L'adaptació costa una mica, perquè arribes a un país diferent, amb un altre estil, però per fortuna crec que m'he adaptat i estic molt content.
L'adaptació sempre és més fàcil quan s'entra en un equip que ja rutlla, oi?
Sí, això ha estat molt important per a mi. De fet, abans de venir, ja sabia que el Nàstic anava bé perquè parlava per telèfon amb el Xisco Muñoz, al qual ja coneixia, i m'explicava coses bones.
A l'equip, té uns socis envejables. Emana, Tejera, Naranjo...
Aquesta plantilla té nivell per pujar a primera. Tots són grans jugadors i això m'agrada, perquè quan t'envoltes de futbolistes d'aquesta qualitat tot és més senzill. Això també ha facilitat molt la meva adaptació.
Què li demana Vicente Moreno?
Treball, treball i treball. Tant en l'aspecte individual com després en el col·lectiu.
Li demana treball, però vostè és creatiu...
Sí, però és que cal tenir clar que s'ha de treballar i córrer per treure aquesta creativitat i ajudar l'equip. Entrenem molts registres i facetes del joc. Així és com es rendeix.
Ve de Xipre però és de Geòrgia, on s'ha format. El canvi futbolístic ha de ser gran.
Sí. A Geòrgia tot és més amateur i si t'equivoques ningú no t'ho retreu. Aquí, en canvi, el futbol està molt més professionalitzat i si falles has de donar explicacions i treballar més.
Les expectatives en els jugadors són més altes aquí?
No, no. El que vull dir és que aquí el treball és més professional i s'analitza tot molt més. Pel que fa a expectatives, a Geòrgia hi ha moltes esperances dipositades en mi.
Quin seguiment li fan, des de Geòrgia?
Doncs em segueixen molt: diaris, ràdio, televisió... Estan atents a tot. De fet, volien emetre en georgià els partits del Nàstic, però és complicat pel tema dels drets de televisió. Si l'any que ve continuem a segona, segurament s'ho plantejaran, perquè allà estan molt atents a la lliga espanyola, i la segona té difusió ara que hi sóc jo.
Es plantegen comprar drets per vostè? Això és pressió, eh...
Sí, és pressió, però a Geòrgia sempre s'interessen pels jugadors que són a fora. Miren tots els progressos per internet.
Vaja, que a Geòrgia se simpatitza amb el Nàstic, enguany.
Molt, hi ha molts seguidors. Pensant-ho bé, fins i tot més que a Tarragona, que allà hi viu més gent [riu]...
Parlem de l'equip. Com està vivint la possibilitat de pujar? És una cosa gran…
Sí, és molt bonic, perquè a l'inici ningú no s'ho esperava. Quan jo vaig arribar, però, el Nàstic ja era a dalt i em vaig trobar un equip motivat per lluitar per l'ascens. Hem assolit el nostre objectiu i ara hem d'intentar pujar directament, ja que juguem contra rivals directes.
El calendari és dur, però això també suposa una oportunitat.
Sí, jo ho prefereixo així, perquè a l'hora de la veritat el nivell de tots els equips és similar, així que si t'enfrontes a rivals directes són partits de sis punts. És una bona oportunitat i ho podem aconseguir. Per què no?
Veu possible pujar directament, doncs.
Sí, tot i que poden passar moltes coses, perquè hi ha deu equips candidats a tot. Tenim una gran oportunitat i l'hem d'aprofitar. La possibilitat de pujar a primera no es té cada any.
I el Nàstic és tan fort com la resta de candidats, no troba?
La meva opinió, mirant els companys que tinc, és que som l'equip més fort de la segona divisió. Però això són paraules, després ho hem de demostrar a la gespa. I hem d'anar a pams.
L'ha sorprès alguna cosa del futbol espanyol?
Tant la primera divisió com la segona són dues de les categories de més nivell a Europa. A primera hi ha més combinació i a segona tot és més físic i de lluita. Vaja, que és més fàcil jugar a primera, però t'ho has de guanyar batallant a segona.
Quin equip admirava, quan era a Geòrgia?
Doncs des de nen que m'agradava el Real Madrid, però no sóc madridista. De fet, ara m'ho miro tot com a professional i he d'admetre que la forma de jugar del Barça dels últims anys m'ha seduït.
Com viu el dia a dia, aquí?
Doncs s'hi viu molt bé, eh! [riu] Crec que Tarragona és un lloc perfecte per centrar-te en el futbol. És una ciutat tranquil·la i, a més a més, Barcelona és a prop.
Li toca estar molt lluny del seu país. Com ho viu?
És molt complicat, perquè molts cops arribes a casa i trobes a faltar la família, els amics... Però així és la vida del futbolista i en realitat tothom qui m'aprecia està content, ja que ser aquí significa que la carrera em va bé.
Com li va la llengua? Suposo que el primer que aprèn són els conceptes futbolístics…
Doncs estudio dos cops a la setmana, perquè integrar-se és molt important. La majoria de conceptes del futbol els entenc, tot i que de vegades el segon entrenador, Nano Rivas, m'ho concreta en anglès.
Finalment, expliqui'm quines són les seves expectatives?
Tinc dos anys i mig de contracte aquí i no m'agrada fer plans. Sóc molt feliç i el que vull és millorar i ajudar l'equip.
I si pot ser, jugar en aquest estadi a primera, no?
Aquest és el meu somni.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.