Poc es podien imaginar Achille Emana i el Nàstic, quan el camerunès va aterrar a Tarragona a finals de juliol de l'any passat per entrenar-se a prova amb l'equip grana, que les dues parts acabarien traient tant profit de la vinculació en forma de contracte que no va trigar a establir-se. Emana, després de quatre temporades amb poca continuïtat al futbol de la península Aràbiga i al de Mèxic, volia tornar a disfrutar del joc de la pilota, i el Nàstic buscava un futbolista que marqués diferències en la temporada del retorn a segona A. El camerunès va anar agafant el nivell òptim de forma a mesura que anava guanyant en protagonisme, i ha acabat la temporada com una de les peces bàsiques d'un Nàstic que s'ha quedat a un pas de l'ascens a primera. Emana ha disputat 39 partits i ha aportat 9 gols, a més d'unes quantes assistències, unes xifres molt més elevades que les dels últims anys i superiors, fins i tot, a les de l'etapa al Betis.

Emana ha disfrutat, s'ha tornat a sentir important en una lliga realment competitiva i ha recordat les millors èpoques, al Tolosa, al Betis i a la selecció camerunesa, amb la qual va jugar el mundial del 2010. Així, amb 34 anys, el mitjapunta es veu amb ànims per allargar una carrera professional que, fa un any, semblava a punt de tancar-se. El Nàstic hauria volgut que Emana renovés el contracte, però el gran rendiment amb la samarreta grana és, precisament, el que ha encarit el futbolista camerunès, inabastable ara per a l'economia del club que l'ha rellançat al mercat internacional. Achille Emana, amb ofertes de clubs estrangers, haurà de decidir ara si vol competir en una lliga de nivell o accepta alguna proposta més sucosa econòmicament però menys exigent.

Els plors amb què Emana va reaccionar a l'eliminació de la fase d'ascens contra l'Osasuna, desconsolat sobre la gespa del Nou Estadi, demostraven fins on ha arribat la implicació del camerunès amb el Nàstic. Ha viscut un any intens, amb gols i detalls de qualitat que l'han convertit, en opinió de molts, en un dels millors jugadors que ha vestit la samarreta grana; amb experiències emotives, com el fet de jugar al costat del seu germà petit Stéphane quan aquest va pujar durant uns partits al primer equip des del filial, i amb moments més dolorosos, com el penal que va fallar en el partit contra el Leganés, decisiu en la lluita per l'ascens directe. Tota la tensió, tot l'esforç d'un cos més exigit que mai, li van sortir de dins després de l'últim partit en forma de llàgrimes, conscient també que la seva curta però intensa i productiva etapa amb la samarreta grana s'havia acabat.