El caràcter és un intangible que té un valor enorme en futbol. Però és un argument que, per si sol, no funciona. La força mental et pot donar punts un dia o dos. Fins i tot tres. Però tard o d'hora necessitaràs alguna cosa més per sumar. Ho sap el Nàstic, que després d'empatar tres partits seguits igualant resultats desfavorables, ahir va perdre. L'inici i el nus del guió van tenir un paral·lelisme amb el de les primeres tres funcions de lliga, amb una cleca en contra, però el desenllaç va canviar a pitjor. No hi va haver reacció. El gol de Vega en el minut 22 del segon temps va ser definitiu. Cada partit és un món i és de justícia dir que, a diferència de les primeres cites de lliga, el Nàstic va mostrar una versió molt millorada de si mateix en el primer temps. Conscients que l'Alcorcón és un equip que explota les seves armes a través de la verticalitat, els grana van acaparar el control de la pilota i van dominar. Amb Gerard Valentín i Mossa pujant amb criteri com sempre per les bandes, Àlex López oferint-se amb més confiança a la punta i un mig del camp que comença a rutllar, el conjunt grana va protagonitzar un grapat de jugades ofensives de mèrit. Per desgràcia, va faltar allò que es tradueix en punts: l'encert. No hi va haver manera. I això que ho van intentar Àlex López amb un xut forçat i Juan Muñiz amb un parell de faltes. Dmitrovic no es va deixar intimidar. Així, de gols, res de res. De fet, l'Alcorcón tampoc no es va quedar de braços plegats i Óscar Plano, en el 43, va estar a punt de sorprendre tothom amb una canonada que va marxar acaronant la fusta del pal. Es va arribar al descans amb el 0-0, però amb la sensació que, persistint, el Nàstic guanyaria.