El Reus no para de sorprendre en el debut a segona A. Ja no és només que s'ha adaptat a la perfecció a la nova categoria, sinó que amb poques jornades n'ha tingut prou per adquirir les virtuts dels equips que hi triomfen: solidesa en defensa, verí en el moment indicat en atac i rendibilització dels gols. La fiblada d'ahir a Oviedo, a més, la va injectar en l'últim sospir, gràcies a un cop de cap de Máyor en una falta picada pel debutant Guzzo (94'). Els roig-i-negres ja estaven satisfets amb el punt, després d'un partit seriós i treballat, però el gol de l'alacantí va fer esclatar l'eufòria en un equip que allarga un inici de lliga somiat: cap derrota en sis jornades, victòries de prestigi a Mallorca i Oviedo, només tres gols en contra i la tercera posició, a només un punt del líder, el Llevant. Les rotacions de Natxo González –Melli, Migue, Albistegui i Querol, menys habituals fins ara, van jugar d'inici– no van impedir que el Reus mostrés personalitat des del primer minut, ben posat i tocant la pilota amb criteri. L'Oviedo, sorprès per la sortida impertinent dels roig-i-negres, va trigar una mica a marcar territori. Amb cap dels dos equips renunciant a la pilota, però amb respecte i encara poca profunditat, la primera mitja hora es va jugar, sobretot, al mig del camp. De mica en mica, els dos equips van trobar vies per fer mal. El Reus, quan no abusava de la pilota llarga, difícil d'atrapar en un camp ràpid, era capaç d'arribar a l'àrea amb cert perill, sobretot en un xut de Miramón sobre el cos d'Edu Bedia (32') i en una acció entre Benito i Querol que el segon va acabar amb un xut encreuat en bona posició (37'). L'Oviedo, per la seva banda, era més incisiu. Alaniz va fer el primer xut dels asturians (32') i Rocha, el més intencionat del primer temps, al travesser (33'). Poc abans del descans, dues badades de Melli –una pèrdua de pilota en zona perillosa i un refús als peus d'un rival– van permetre a Toché disposar de dues bones ocasions que va desaprofitar rematant fora. En la segona meitat el Reus va incrementar encara més l'atenció defensiva i, de tant en tant, mostrava intenció atacant. De fet, la millor ocasió del segon temps, a part del gol, va ser roig-i-negra. Querol va guanyar la partida a Óscar Gil en una pilota llarga de Melli i va intentar superar Juan Carlos amb l'exterior del peu dret, però el xut li va sortir desviat per poc (57'). L'Oviedo, per la seva banda, només portava perill amb alguna centrada llunyana, ben interpretada pels visitants, i amb xuts des de la frontal, com ara un de Michu (77'). En l'últim tram, en què Edgar Badia només va treballar rebutjant de punys una centrada de Nando, el Reus es mantenia ben plantat al darrere, però, confiat i amb fe, mirava de reüll la porteria contrària. Sempre hi va posar molt criteri a partir del mig del camp i va saber esperar el seu moment, que va arribar al límit.