Si dijous, a Oviedo, el Reus va guanyar dos punts en el minut 94, ahir, a casa contra el Rayo Vallecano, en va perdre dos en el 92. Fins aquell minut, el duel contra els madrilenys seguia el guió que fins ara el Reus ha interpretat a meravella i que l'ha convertit en la gran revelació del primer tram de lliga: solidesa per concedir poques oportunitats de gol al rival i convicció i idees clares en atac, amb l'efectivitat encarnada ahir per Ramon Folch, que va marcar en el minut 22. El Rayo havia fet poquíssim en atac, però els locals li van donar vida en gestionar malament els diversos contraatacs de què van disposar en la segona meitat, i va treure profit de l'empenta final, sense res a perdre, amb el gol d'Amaya en el temps afegit. Una galleda d'aigua freda, una patacada de realitat per recordar que a segona A res no és barat, però que no ha de fer oblidar el gran inici dels reusencs, que encara no han perdut i que es mantenen a la zona alta. També el Rayo, que prové de primera, té un enorme respecte al Reus. Per això va mirar de plantejar-li un partit incòmode, ajuntant línies i multiplicant les ajudes perquè els locals no trobessin connexions en l'hàbitat de Miramón i Ramon Folch –els espais interiors– ni en el de Benito i Jorge Díaz –la banda dreta–, que és on sol carregar el seu futbol l'esquadra de Natxo González. Trobava, però, altres solucions, com els contraatacs causats per les pèrdues d'un Rayo imprecís i desubicat, la banda esquerra i les accions d'estratègia. Quan un equip té confiança i actua com un bloc, les fonts de creació es multipliquen. En un córner executat per Miramón i mal defensat pels visitants, Atienza va rematar de cap amb certa comoditat, el porter Toño va fer una gran aturada per salvar el gol però va deixar la pilota als peus de Ramon Folch, que sempre és on ha de ser, normalment per crear o destruir, però ahir també per marcar. Al gol van seguir minuts intensos dels locals davant un rival que anava a remolc i que fins al descans gairebé no va inquietar Edgar Badia. Més incisiu era el Reus, que havia avisat en el primer minut de joc amb un xut de Fran Carbia i que ho va tornar a intentar amb una rematada de cap alta de López Garai, en un altre córner, i un parell de xuts més de Carbia. El Rayo Vallecano va sortir amb un altre aire en la segona meitat, tal com van demostrar els xuts de Nacho i Quini i dues pilotes a l'àrea més en el primer quart d'hora, amb l'ànim de mostrar galons. Però el Reus continuava a la seva, atent i intens, sense perdre personalitat. I un punt prudent. Era qüestió de no arriscar i de refrescar idees en atac –Ricardo i Guzzo van substituir Jorge Díaz i Fran Carbia–, i així el Reus va tornar a controlar de seguida el partit. A més, va tenir ocasions per sentenciar-lo, però li va faltar determinació en els contraatacs de què va disposar i que no va poder completar, gairebé sempre amb avantatge. Així, no va poder evitar arribar als últims minuts amb la renda mínima, perillós contra un rival amb qualitat en atac, que encara que hagi fet poc durant el partit, pot aprofitar qualsevol acció aïllada. I així va ser. Després d'un parell de córner, forçats pels visitants més amb el cor que amb el cap, el Reus es va descompensar en defensa en una pilota rebutjada, Javi Guerra va xutar en bona posició, Edgar Badia va rebutjar la pilota i el central Amaya, oportú, va fer el gol de l'empat.