Reus
PICHU ATIENZA
“Que estiguem entre els primers ja no és casualitat”
Atienza valora que el Reus allargui els bons resultats malgrat que ja no disposa del factor sorpresa
“Ni somiant hauríem imaginat un inici així, però estem fent les coses bé”
Treballem molt en defensa, però no som un equip defensiu. Ens agrada molt tenir la pilota i que el rival hi corri al darrere
Entre els jugadors del Reus que enguany han debutat a segona A hi ha el central Francisco Javier Pichu Atienza (Cañete de las Torres, Còrdova, 18-01-1990). Després d'una llarga trajectòria en equips poderosos de la segona B i d'un passat ja llunyà al planter de l'Atlético de Madrid, sobresortint i arribant a proclamar-se campió d'Europa i subcampió del món amb Espanya sub-17 –“van ser les millors experiències de la meva carrera”–, s'està consolidant amb nota a l'eix de la defensa roig-i-negra. Ara només pensa a fer-se un lloc en el futbol professional de bracet d'un Reus també novell.
Tot i l'última derrota, són tercers i han signat un inici rodó. Estan sorpresos?
Sent realistes, no ens ho esperàvem; som un equip que acaba d'ascendir, amb molts jugadors que vénen de segona B. Ni somiant hauria imaginat un inici així, però estem fent les coses bé i, després de tantes jornades, que estiguem entre els primers ja no és casualitat.
Quina és la recepta?
La fam, les ganes i la il·lusió que tenim tots. Volem fer una bona temporada, tant els que ja coneixien la segona A com els que hi arribem per primera vegada. A més a més, defensivament tots onze treballem i correm molt i, en aquest sentit, ens hem convertit en un rival difícil de batre. Això és el que ens fa destacar.
Tenen bons números defensius i a més els han aconseguit desplegant un bon joc. No són un equip que només es tanqui, vaja.
Defensivament treballem molt, però no som per res del món un equip defensiu. Ans al contrari, ens agrada molt tenir la possessió de la pilota i en la majoria de partits l'acaparem. Volem que qui corri darrere seu sigui l'equip rival.
Com està personalment? És nouvingut a l'equip i a la categoria, i s'ha consolidat a l'onze. S'ho esperava?
Doncs no m'ho imaginava quan vaig arribar, ja que estava en un equip nou, amb gent molt experimentada i que ja havia jugat a aquesta categoria o fins i tot per sobre. Tu sempre vols jugar, però veus els companys que tens i saps que serà complicat. Al final, però, amb ganes, il·lusió i força, m'estic trobant molt bé i el mister està comptant amb mi. Tot està sortint rodó.
Com ha viscut el debut a la categoria?
Doncs hi ha un salt, sobretot quan veus els davanters i els migcampistes. Aquí hi ha gent amb molta qualitat i velocitat, que aprofita qualsevol errada. A segona B no tots els equips disposen de jugadors amb aquestes característiques. Al final, has d'estar molt més concentrat i no et pots despistar ni un segon, que qualsevol davanter d'aquesta categoria no perdona.
Mitja plantilla no tenia experiència a segona A. El factor experiència és important però relatiu, i vostès en són la millor mostra, no troba?
Sí, és evident que l'experiència és important, però al final, tot i que no tinguem experiència a segona divisió A, fa molts anys que juguem a segona B, que també és una categoria molt dura i complicada. Evidentment, la categoria és molt diferent i els rivals també, però aquesta experiència prèvia té molt de valor, i la resta ho compensem amb les ganes i la il·lusió de fer coses.
Ser desconeguts a segona A també els ha fet un equip imprevisible en les primeres jornades. Això els ha ajudat?
En la primera jornada, sí, perquè la gent no et coneix i et veu com un equip nou a la categoria. De fet, érem els primers candidats a baixar. Però al final, treballant i fent les coses bé, hem anat aconseguint bons resultats, i ja no hi ha casualitats. Ara els rivals ens coneixen i saben com juguem i, tot i això, estem aconseguint bons resultats.
Doncs això fa reflexionar. A què han d'aspirar?
És molt aviat per parlar d'això. Cal que toquem de peus a terra, perquè la competició és molt llarga, hi ha equips molt poderosos econòmicament i amb molt bones plantilles, que estaran a dalt. Nosaltres pensem a salvar-nos. Tant de bo ho aconseguim aviat per poder pensar després en d'altres coses.
El club, en clau d'humor, ha fet una campanya en què es compara amb l'Eibar. M'imagino que aquest precedent i el del Leganés sempre són al cap…
Sí, perquè al final són casos recents. Per què no pensar-hi? Encara queda moltíssim, però si continuem fent les coses igual de bé, i continuem treballant, i continuem lluitant… Qui sap si d'aquí a quatre o cinc mesos no estarem parlant d'altres objectius? Tant de bo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,15 maig 2024