“És una vergonya la persecució a la qual estem sotmesos els entrenadors de segona B.” Manolo González és un tècnic que parla clar i català, i fa uns dies, quan va ser expulsat al camp del Cornellà, no es va mossegar la llengua. De fet, quan li ha tocat criticar la facilitat amb què els col·legiats envien els tècnics al vestidor –amb la consegüent sanció de dos partits–, sempre ha estat igual de contundent. En aquest inici de temporada, per exemple, ja hi ha nou entrenadors del grup català que han estat expulsats. Jose Solivelles, dos cops.

A mesura que la competició ha anat avançant i la tensió a les banquetes ha anat creixent, perquè hi ha més coses en joc, el nombre de tècnics expulsats ha augmentat de forma clara. Així, en les primeres sis jornades, només dos entrenadors van haver d'abandonar el camp amonestats per l'àrbitre. En les últimes sis, aquest nombre ha pujat fins a set. Entre els últims quatre preparadors, n'hi ha tres de catalans: Jose Solivelles, Jordi Roger i Manolo González. Tots defensen la seva innocència.

Més enllà de criticar que l'àrbitre els hagi expulsat, una reflexió recurrent que fan els tècnics és la manca d'unió que hi ha entre ells, mentre que els col·legiats es protegeixen els uns als altres i estan ben organitzats. Jordi Roger no es va mossegar la llengua després de la seva última expulsió en el Cornellà-Badalona: “[Els àrbitres] són un col·lectiu que es reuneix i s'ajuda. Nosaltres, en canvi, som un col·lectiu de merda que esperem que facin fora un company per ocupar el seu lloc; aquesta és la puta diferència i és la puta merda del futbol.”