Li ha costat, però el Nàstic comença a trobar-se amb si mateix. Ahir, contra el Getafe, va aconseguir la segona victòria seguida –la primera a casa– amb les armes que ja es van veure a Miranda i que fan que l'equip es comenci a assemblar una mica al del curs passat, aquell que es va quedar a un pas de primera: conscienciació del que hi ha en joc, solidesa i solidaritat en defensa, i efectivitat per marcar quan arriba l'oportunitat decisiva. Ahir la va tenir i no la va desaprofitar un Juan Muñiz en estat de gràcia, que en el minut 20 va plantar la pilota a pocs metres de la frontal de la gran, en una falta directa ideal per a l'asturià i similar a les que ja va transformar contra el Llevant i, fa dues setmanes, contra el Mallorca. Amb un xut sec i col·locat, amb una trajectòria descendent sobtada just superada la barrera, va batre Alberto García. A partir d'aquí, el Nàstic es va mostrar molt atent i viu en defensa, tot i que no es va estalviar cert patiment en la segona meitat, en què el rival ho va fiar tot al futbol directe. Al final, tres punts d'or, la zona de permanència més a prop –provisionalment a dos punts, en espera dels partits d'avui– i més moral per a l'esperat duel de diumenge a Reus.

Un encert i cap fissura

El corpulent Zahibo, novetat en el doble pivot d'un Nàstic amb unes quantes baixes, va personificar el treball defensiu que va fer ahir l'equip tarragoní, connectat al partit, atent al tall i cobrint bé les espatlles dels que intentaven fer rutllar-lo ofensivament, Tejera, Juan Muñiz i Lobato. No tenen, de moment, la convicció ni la inspiració de la temporada passada, la qual cosa resta al Nàstic continuïtat en atac, però ja es va veient alguna cosa. El gol va arribar a pilota aturada, fruit de la inspiració individual de Juan Muñiz, que ja va ser l'autor del gol d'Anduva. però, ara mateix, els gols, arribin com arribin, són molt benvinguts.

El Getafe va intentar combinar més en la primera meitat, en què la seva millor ocasió va ser una centrada de Jorge Molina que Paul Anton es disposava a rematar per marcar al límit de l'àrea petita quan va topar amb la ràpida intervenció de Gerard Valentín, que li va prendre la pilota des de darrere. En la segona part, els visitants, que van situar al terreny de joc un segon davanter centre, Stefan, van passar poc pel mig del camp, i buscaven assortir de pilotes llargues els seus referents ofensius. Això no va plantejar gaires dificultats al Nàstic, que només havia d'estar atent, tot i que no va poder evitar un parell de rematades del rival, sobretot una de Stefan, massa sol però desafortunat en el cop de cap, i una última acció, en el minut 95, amb un parell de rebots i la pilota sortint un metre per sobre la porteria. Un esglai final que els locals s'haurien estalviat si en el minut 68 Xavi Molina, amb tot a favor a dos metres de la línia de gol, no hagués xutat sobre el porter, que acabava de rebutjar una rematada de Mossa.