futbol
girona
La travessa pel desert de Felipe
El davanter del Girona viu el seu moment més difícil al club: Machín no li ha donat ni un sol minut en els 50 últims partits entre lliga i ‘play-off'
Malgrat l'ostracisme, el futbolista més veterà de la plantilla (34 anys) no es resigna a no jugar i intenta aportar, mentrestant, la seva experiència en un vestidor que només pensa en l'ascens
“Tant de bo pugui entrar a l'equip per una circumstància que no sigui dolenta per a cap company i contribuir a la gespa a una temporada que espero que acabi amb l'ascens a primera.” És el desig de Felipe Sanchón, el jugador més veterà de la plantilla –a l'abril farà 35 anys– i també el més antic –set cursos a Montilivi, repartits en tres etapes–, tot i que de moment no sembla que aquesta esperança pugui acabar sent una realitat. El davanter no juga un sol minut des de fa més d'un any (Pablo Machín el va canviar en el descans del Girona-Athletic B del 24 de gener del 2016 i no l'ha tornat a utilitzar ni en la lliga ni en el play-off). Han passat 50 partits (els 20 últims del curs 2015/16, els 4 de les dues eliminatòries d'ascens i els 26 primers de la lliga 2016/17). “Sabia que seria difícil jugar, però no m'esperava arribats a aquest punt no haver jugat gens. No crec que sigui un futbolista per no haver tingut ni un minut”, va reflexionar el barceloní, que ha limitat les seves aparicions a la copa del Rei –el Girona va ser eliminat en el primer partit–, la copa Catalunya i algun amistós.
“És molt dur”
Felipe és el cinquè futbolista del Girona amb més partits a segona A (143), i s'acosta als 200 si hi afegim el curs que va vestir de blanc-i-vermell la temporada 2005/06 (182). Ha marcat un total de 55 gols amb el Girona (34 a segona divisió A). I hauria pogut millorar tots aquests números si Machín hagués comptat amb ell. “És trist. I molt dur. Intento donar el màxim en cada entrenament, però no tinc recompensa. I encara que vagi de decepció en decepció, no defalleixo. Si no puc ajudar el Girona des de la gespa, ho he de fer des de fora”, va afegir.
El Girona sempre ha estat una mena de taula de salvació per a Felipe Sanchón. “Aquí m'he tornat a sentir futbolista fins a tres vegades. Després d'un mal any a Figueres, una mala experiència a l'Aris i una de pitjor a l'Hèrcules. Hi ha equips fets a la mida dels jugadors, i el meu és el Girona, sense cap dubte.”
L'espina del Lugo
Felipe Sanchón va tenir la possibilitat d'abandonar el club de Montilivi durant el mercat d'hivern. Va tenir ofertes. I algun dels equips capdavanters de segona B li va oferir la possibilitat de quedar-s'hi fins al 2018. “Vaig decidir quedar-me perquè tinc una espina clavada del dia del Lugo que només me la trauré amb l'ascens a primera divisió.” Ningú pot dubtar del compromís de Felipe amb el club gironí: “Prefereixo tirar un any de la meva carrera si el premi és l'ascens. Fa molts anys que soc aquí i les he vist de tots colors. I vull viure aquesta gesta en primera persona”, va afegir.
Acabi com acabi la temporada 2016/17, Felipe té clar que la vinent no hi serà, a Montilivi. “El meu somni seria jugar a primera amb el Girona, però la realitat és una altra. Si ja no jugo a segona A...” El davanter, que finalitza contracte aquest proper mes de juny, va comentar que té xerrades –poques– amb Pablo Machín, però que no són sobre la situació del davanter. “Jo ja tinc una edat i no fa falta que m'expliqui res. Sé la situació que tinc aquí. Quan parlem, ho fem de coses de l'equip i no de coses personals. Això ja no toca”, diu.
Tot i això, Felipe reconeix que aquest any no hi ha tanta competència a dalt –no ha vingut cap davanter al gener– en relació amb la temporada passada. “Som quatre davanters per a dos llocs. O un, quan juguem amb els dos mitjapuntes. Jo veig que encaixo tant a dalt com també a la posició de Borja i de Portu”, exposa.
“Hem de ser cauts”
El Girona té més ben encarrilat que mai el salt a primera divisió, però Felipe alerta que els vuit punts, tot i ser un magnífic coixí, no són ni de bon tros cap garantia d'ascens. “Ara és quan s'ha d'anar amb més cautela que mai. Mirar el partit més immediat sense pensar en el següent ni fer gaires comptes.” El davanter admet que tots els jugadors estan molt concentrats i que veu un vestidor fort, madur i unit. “L'interès col·lectiu passa sempre per damunt de l'individual. Tothom sap el seu rol i l'accepta. Els que juguen, els que no ho fan tant i els que no ho fem gens. El gran ambient que hi ha entre nosaltres fa molt més fàcil el meu dia a dia”, constata.
El futur
Felipe Sanchón deixarà el Girona, però no té cap intenció de penjar les botes. “Vull allargar al màxim la meva trajectòria. No estic competint, però m'entreno bé, no estic lesionat i no em fa mal res, que ja és molt. A l'estiu hauré d'estudiar ofertes, si n'arriben, i valorar i decidir”, va comentar. Felipe té els dos primers nivells d'entrenador, però no sap què farà quan deixi de posar-se les canyelleres. “No tinc gens clar que el meu futur siguin les banquetes. Sí que soc d'aquell grup de futbolistes, per desgràcia massa nombrós, que no he aprofitat aquest any per preparar-me per al futur.” Potser per això, Felipe vol viure intensament el present amb el Girona. “Un ascens a primera amb el meu equip és el que més m'il·lusiona en aquest moment. Després, ja es veurà”, conclou el davanter.
L'OSTRACISME
ARTILLER
DE BLANC-I-VERMELL
RERE JANDRO
LA VINCULACIÓ
EL PROTAGONISTA
EL FUTUR, A LA GESPA
Publicat a
Notícies
Divendres,10 maig 2024