Com si fos un somni d’infantesa, Abeledo va polir aquella pilota morta que li havia quedat al peu dret. Ell sabia, com la majoria d’esquerrans tancats, que un colpeig amb la dreta podria ser fatal, fins i tot ridícul, perquè el porter estava fora de lloc i només un defensa i uns 20 metres s’interposaven entre ell i el gol. Així que va decidir recolzar el peu dret al costat de la pilota, passar el peu esquerre per darrere del turmell i colpejar la pilota amb la cama esquerra. La rabona va tenir l’altura perfecta per superar el defensa i introduir-se a la porteria. 70 minuts després l’Atlético Malagueño va aconseguir l’ascens a segona divisió B gràcies a aquella meravellosa diana.

Entre la irreverència i la inconsciència s’ha desenvolupat sempre la carrera d’Ignacio Abeledo, extrem brillant i dinàmic en les categories inferiors del Betis que va fer un pas de gegant quan va fitxar pel Barça B, però que va acabar sent en fals per la manca de minuts. Set partits, dues dianes (una de les quals, en l’inefable partit contra l’Eldenc) i una última imatge en què feia burla de l’afició de l’Espanyol B poc abans que els blanc-i-blaus baixessin a tercera va ser tot el seu bagatge a Catalunya. Ara, amb la samarreta del Nàstic espera redreçar aquest camí, que ja va tornar a redreçar-se el curs passat amb el filial del Màlaga aconseguint l’ascens amb un gol que sempre serà recordat. “És un recurs per al qual tinc facilitat. Confio moltíssim en la meva cama esquerra, i simplement vaig veure la pilota allà i vaig pensar que era la meva oportunitat. Per a mi és més fàcil marcar de rabona que no pas amb la dreta. Potser amb la dreta la pilota s’hauria quedat al mateix lloc”, reconeixia fa dos mesos en una entrevista posterior a l’ascens.