Girona

Esgarrapant punts a tot arreu

El 0-0 al camp de la Real, tot i ser el cinquè partit seguit sense guanyar, confirma el to competitiu com a visitant del Girona, invicte a fora

Els blanc-i-vermells no han perdut lluny de Montilivi des del 5-0 a Anoeta

El conjunt gironí, el Valladolid i l’Athletic són els únics que no han perdut a fora

No és amb la contundència que exhibia en determinades fases de cursos anteriors, però el Girona continua mostrant un to competitiu quan marxa a jugar lluny de casa. Després de la segona aturada en la lliga, a la qual havia arribat amb una decepció majúscula a Montilivi contra l’Eibar (2-3), l’equip d’Eusebio Sacristán va fer un exercici de treball i sacrifici defensiu i, sense brillar ni de bon tros en atac, es va endur un bon punt d’Anoeta (0-0). Tot i que allarga la ratxa sense guanyar a cinc partits, l’empat contra la Real confirma el conjunt gironí com un dels tres equips de primera divisió que es mantenen invictes a camp contrari. Sense equips com el Barça –va perdre al camp del Leganés, aleshores cuer–, el Madrid –derrotes al Pizjuán i a Mendizorrotza– o l’Atlético –va sortir derrotat per 2-0 de Balaídos–, els únics que comparteixen mèrit amb els gironins són el Valladolid –la revelació de l’arrencada– i l’Athletic Club. Els bascos tenen avui una altra prova lluny de San Mamés, precisament contra el Rayo, que dissabte al migdia visitarà Montilivi.

El Girona ha obtingut una victòria i tres empats com a visitant, però el bon to lluny de Montilivi ve de lluny. Abans de l’estiu, els blanc-i-vermells havien tancat l’estrena a primera fent set dels últims nou punts a fora, amb victòries a Vitòria i Las Palmas (1-2) i empat a Getafe (1-1). Curiosament, l’última derrota del Girona a fora és el 5-0 –fa sis mesos i mig– a Anoeta, on dilluns va arrencar un punt.

L’era d’Eusebio va tenir la primera gran alegria a camp contrari. Després d’un empat poc valorat contra el Valladolid –els de Sergio González han guanyat dos partits i n’han empatat tres lluny del Zorrilla– i de la derrota contra el Madrid a Montilivi (1-4), els gironins van obtenir el primer triomf del curs al camp del Vila-real, amb un bon exercici defensiu completat amb la inspiració de Stuani (0-1). Després, va arribar el 2-2 de mèrit al Camp Nou –amb doblet de l’uruguaià–, l’empat amb una mala segona part a Osca –Stuani va tornar a marcar, però els aragonesos van acabar salvant el seu únic punt a El Alcoraz–, i el 0-0 a Anoeta, on la Real encara no ha celebrat cap triomf.

A fora, a més de la primera victòria, el Girona ha acabat dos dels tres partits amb la porteria a zero. De fet, el nombre de gols encaixats marca la gran diferència entre el rendiment a Montilivi i a fora. En el mateix nombre de partits (quatre), els blanc-i-vermells han rebut deu gols a casa i tres a fora.

El Girona ha obtingut més punts a camp contrari (6) que a Montilivi (4). No és, però, cap excepció. Casualitat o no, en la temporada de l’estrena del VAR, la meitat dels equips de primera divisió han aconseguit més punts a camp contrari que davant la seva afició.

LES ALEGRIES

A fora van arribar el primer triomf, a Vila-real, i dues de les tres porteries a zero

LA DIFERÈNCIA

Els 3 gols rebuts en 4 partits a fora contrasten amb els 10 que l’equip ha encaixat a casa

UNA TENDÈNCIA

La meitat dels equips de primera han fet més punts a fora que davant la seva afició
EQUIP CASA FORA
Barça
11 (de 15) 7 (12)
Espanyol
12 (12) 5 (15)
Alavés
8 (12) 9 (15)
Sevilla
7 (12) 9 (15)
Atlético
10 (12) 6 (15)
Valladolid
6 (12) 9 (15)
R. Madrid
10 (12) 4 (12)
Llevant
4 (12) 9 (15)
R. Sociedad
2 (12) 10 (15)
Getafe
4 (12) 8 (15)
Betis
7 (15) 5 (12)
Eibar
7 (15) 4 (12)
Celta
6 (15) 4 (12)
València
5 (15) 5 (12)
GIRONA 4 (12) 6 (12)
Vila-real
2 (15) 7 (12)
Athletic
5 (15) 3 (9)
Leganés
7 (12) 1 (15)
Rayo
1 (12) 4 (12)
Osca
1 (12) 4 (15)

Pere Pons, el fet diferencial entre casa i fora

X.M.

Amb els 90 minuts disputats dilluns a Anoeta, Pere Pons va consolidar la tendència de contrast entre la seva participació quan el Girona juga a casa i quan ho fa a fora. El migcampista de Sant Martí Vell no ha tingut ni un minut en els tres últims partits a Montilivi, contra el Celta (3-2), el Betis (0-1) i l’Eibar (2-3). En canvi, acumula quatre titularitats a camp contrari, amb tots els minuts disputats excepte l’últim quart d’hora a Osca. Amb el treball de pressió i recuperació com una de les virtuts principals, Pere Pons (a la foto, amb Zubeldia) ha contribuït a donar solidesa a un equip que, com a visitant, ha encaixat només tres gols, set menys dels que ha rebut a Montilivi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)