Una bona primera part

Tot i que el Girona va arrencar bé, Morales va necessitar tocar una única pilota per deixar clar que és un futbolista a qui no es pot donar ni un pam de gespa. Sort que va emergir Bounou, perquè els d’Eusebio s’haurien pogut trobar a remolc del marcador ben aviat. L’acció, almenys, va servir perquè el Girona s’entonés defensivament i elevés el grau de concentració. Cada vegada que el Llevant tenia la pilota controlada a tres quartes parts de camp, la línia de cinc (els tres centrals i Porro i Granell als carrils) era insuperable. Però el Girona no podia aspirar només a defensar-se tenint dos jugadors com Douglas Luiz i Aleix Garcia a la sala de màquines. Sense la pilota, els d’Eusebio eren morts. I quan la van tenir i van inclinar el camp cap a la porteria d’Oier, va ser el Llevant qui va patir. Cristhian Stuani, amb el cap, va perdonar el gol abans que Granell i Portu s’associessin en una acció a pilota aturada en què van ser més llestos que ningú. El 0-1 va deixar grogui el Llevant i el 0-2 l’hauria pogut estabornir definitivament, però Portu no va estar precís en una passada fàcil cap a Stuani en una acció de superioritat que feia tota la pinta que acabaria en gol.

El Llevant, a totes

Tot i que el Girona es va sentir còmode, el final de la primera part va ser inquietant, amb el Llevant forçant córners i vorejant l’1-1. El descans no va servir perquè els locals es refredessin i en l’inici de la segona part van ser una piconadora, amb entrades constants per banda (sobretot per l’esquerra) i amb Bounou multiplicant-se per evitar l’1-1. Ho va aconseguir dues vegades, fins que Morales el va acabar superant.

Pintaven bastos per al Girona, incapaç de frenar l’empenta local i de trobar el punt de tranquil·litat necessari. Però tot va canviar radicalment amb una assistència de Porro per a Stuani, que va ser empès per Postigo a la frontal de l’àrea. L’acció va acabar amb l’expulsió del jugador local i l’1-2 d’Aleix, que va executar la falta de manera magistral. Va ser un cop de teatre.

El més difícil semblava fet i els tres punts, al sac. Paco López va moure la banqueta amb sentit i Eusebio ho va fer per inèrcia, com si fer canvis fos obligat. Al Girona li va entrar la por i els jugadors van anar perduts. Si la gestió del 0-1 va ser dolenta, la de l’1-2 va ser pèssima. I la falta del 2-2 ja va ser per llogar-hi cadires.