Avançar-se no és cap garantia
El Girona ja ha desaprofitat sis partits en què ha tingut el marcador a favor i que no ha sabut tancar amb el triomf
El Real Madrid i l’Eibar van capgirar totalment el resultat i el Barça, l’Osca, l’Atlético i el Llevant van neutralitzar els desavantatges
Hi ha equips que fan molt poques concessions al rival quan aconsegueixen posar-se al davant en el marcador. El Girona no estaria en aquesta llista. Divendres, al Ciutat de València, se li van escapar dos punts que tenia pràcticament al sac per no haver sabut gestionar bé el tram final del partit, amb l’agreujant que el Llevant jugava amb un futbolista menys i estava més a prop de la desesperació que no pas convençut de la remuntada. Va ser com un déjà vu, perquè al Camp Nou el Girona ja va viure una situació gairebé idèntica quan els blaugrana, en inferioritat numèrica per l’expulsió de Lenglet, també van rescatar un punt i en van prendre dos al Girona.
Amb més capacitat per tancar els partits, els d’Eusebio ja tindrien més de mitja permanència al sac. Però l’equip blanc-i-vermell no és prou consistent quan es veu al davant en el marcador, que ha estat onze vegades (poca broma) en divuit partits. En més de la meitat, ha acabat cedint punts: tres contra el Madrid i l’Eibar i dos contra el Barça, l’Osca, l’Atlético i el Llevant. En aquest darrer partit, i per primer cop aquest curs, el Girona va desaprofitar dues situacions d’avantatge: el 0-1 i l’1-2.
Les remuntades completes s’han començat en la primera part (tant el Madrid com l’Eibar van empatar abans del descans) i s’han consumat en la segona (de l’1-1 a l’1-4 els blancs i del 2-2 al 2-3 els d’Ipurúa). I els equips que han neutralitzat el desavantatge contra el Girona ho han fet en la segona meitat: Barça, Osca, Atlético i Llevant, aquests dos últims amb un gol dins els darrers deu minuts. De fet, en els divuit partits de lliga, mai el Girona ha arribat al descans amb el marcador en contra.
La cara bona
Només cinc dels onze partits en què el Girona s’ha posat al davant han acabat amb final feliç per als interessos dels d’Eusebio. En les dues victòries a Montilivi va tocar patir, perquè tampoc es van saber tancar prou bé malgrat arribar a disposar de dos gols d’avantatge. El Celta, que perdia 3-1, va posar la por al cos en el tram final amb el 3-2 de Boufal (87’). I el Rayo, que claudicava per 2-0, va tornar al partit amb el 2-1 en el minut 61.
En els tres triomfs a camp contrari, la més patida amb diferència va ser la de Mestalla, amb un immens Bounou que va sostenir tot sol l’equip, que va rendibilitzar al màxim el 0-1 de Pere Pons (48’). A Vila-real, el Girona va fer un molt bon exercici defensiu després del gol de Stuani (54’). I al camp de l’Espanyol, els dos gols matiners de l’uruguaià (4’ i 6’) no van evitar que el Girona es veiés abocat a un final incert després de l’1-2 de Borja Iglesias (74’) i abans que Doumbia liquidés el partit abans d’entrar en el temps afegit (90’).
Tres reaccions ‘a mitges’
El Girona ha tingut poca capacitat per remuntar els partits. Sempre que ha anat al darrere en el marcador ha acabat perdent o, com a màxim, empatant. Al Camp Nou va aixecar un 1-0 però no va saber conservar l’1-2. I contra l’Eibar, remuntar el 0-1 no li va servir de ben res, perquè l’equip de Mendilíbar sí que va reaccionar després del 2-1 i va capgirar totalment el partit fins al 2-3. L’únic partit en què el Girona ha pres punts al rival marcant l’últim gol va ser precisament el darrer del 2018 a Montilivi contra el Getafe. Ángel havia avançat els madrilenys amb un gol en la segona part (61’) i Bernardo, en el tram final, va rescatar un punt per al Girona quan el partit semblava que estava pràcticament perdut.
Publicat a
Notícies
Dimarts,30 abril 2024