Girona

Ben vius cap al Wanda

El Girona sobreviu a un inici en què semblava que l’Atlético se l’havia de cruspir i acaba esgarrapant un empat que el deixa a 90 minuts dels quarts de final de copa

Va bufar amb molta força i els locals van jugar molt millor que els de Simeone quan el van tenir a favor

Veient que Simeone no es va reservar pràcticament res i també el 0-1 de Griezmann en la primera pilota que va tocar el francès, feia tota la pinta que l’eliminatòria de vuitens de final quedaria sentenciada ahir a Montilivi. Que hi hauria tornada perquè així ho diu el reglament, però que el camí del Girona en la copa no aniria més enllà d’un intranscendent segon assalt al Wanda. No serà així i els d’Eusebio arribaran ben vius al temple de l’Atlético gràcies, d’una banda, a la garreperia dels de Simeone, que van posar el fre de mà quan es van veure amb el resultat a favor; i de l’altra, a la capacitat de reacció dels d’Eusebio Sacristán després d’un inici de partit en què els locals semblaven atemorits i mig estabornits. Als gironins els val, dimecres a Madrid, qualsevol victòria i qualsevol empat per més d’un gol per fer saltar la banca.

De groguis a dominadors

Llegit a raig, feia més patxoca l’onze de l’Atlético que no pas el del Girona. I la banqueta (cap dorsal superior al 25 en els colchoneros i quatre en el conjunt d’Eusebio). En l’únic lloc on el Girona tenia clara superioritat envers el seu rival era a la grada i a la infermeria.

Els primers minuts de partit ja van dibuixar un escenari ben galdós per al Girona, obligat a parapetar-se a darrere per la pressió alta de l’Atlético. I per fer més dramàtica la situació, la cama esquerra de Griezmann va ser letal en una rematada espectacular. Si amb 0-0 el Girona ja tenia una feinada per espolsar-se de sobre el domini visitant (els locals van teixir i ajuntar una línia de cinc i una de tres molt a prop de la seva àrea), amb el gol en contra els problemes s’haurien pogut fàcilment multiplicar.

El Girona va tenir sort que l’Atlético se sol bloquejar i no sap clavar l’estocada quan el partit li fa baixada. Amb el 0-1, els equips de Diego Simeone són feliços perquè confien una barbaritat en la seva solidesa i el seu contraatac. Ahir, l’Atlético va posar el fre de mà i ho va pagar car, potser perquè no comptava amb un element climatològic: el vent.

Va bufar molt fort ahir a Montilivi i el Girona el va saber aprofitar quan el va tenir a favor i va aconseguir inclinar el camp. Sobretot Aleix, però també Douglas i especialment els carrilers (molt bé tant Ramalho per la dreta com Valery a l’esquerra). El Girona va passar no només a dominar la situació, sinó també a generar perill. Les dues primeres rematades de Choco Lozano van ser desesperants, però a la tercera –i amb l’ajuda del vent i d’Adán– va marcar l’1-1. Va ser una injecció de moral per a ell i també per a l’equip. No pas per Doumbia, altre cop perdut i fent patir més del compte Montilivi cada vegada que tocava la pilota. L’ivorià va tenir el 2-1 a la primera part i també a la segona, però malament rai si a sobre de generar poc se li neguen els gols que semblen mastegats. Paik, que va tenir l’alternativa en l’onze, també va estar desdibuixat i mig perdut. Fins i tot quan el Girona feia i desfeia i quan les seves característiques havien d’anar millor. Choco, en canvi, es va anar entonant. El travesser li va negar el 2-1.

El vent, en contra

Amb la mateixa ambició que el Girona, l’Atlético hauria pogut fer molt mal. Però els visitants no van saber jugar amb el vent d’esquenes. Simeone va acabar deixant sol a dalt Correa –era molt difícil precisar l’última passada enmig dels tres centrals locals, que van fer un partit immens– i va poblar la segona línia de jugadors amb arribada i xut, però l’exercici defensiu dels gironins a l’hora de tapar els forats va ser encomiable. Eusebio va acabar amb tots els tocadors (Granell, Aleix, Douglas i Borja) a la gespa, conscient de la importància que tenia, amb el vent en contra, conservar la pilota i no perdre-la.

L’INICI DE PARTIT

Enmig del monòleg visitant, Griezmann va fer el 0-1 (9’) i es va témer el pitjor

CANVI DE GUIÓ

L’inexplicable pas enrere dels madrilenys va posar en safata el renaixement local

CHOCO LOZANO

Erràtic en les dues primeres accions, l’hondureny va fer l’1-1 i va rematar al travesser (34’)

LA SEGONA PART

Amb el vent en contra, el Girona va apostar per conservar la pilota i se’n va sortir

NOMS PROPIS

Intranscendent debut de Paik, partit acceptable del Choco i gairebé nul de Doumbia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.