Girona

El Girona no es desbloqueja

Nou episodi, el setè del curs, en què els d’Eusebio s’avancen en el marcador i no saben tancar el partit amb la victòria

L’Alavés va neutralitzar el golàs de Stuani (12’) amb un gol de Borja Bastón (50’) en una acció en què els locals van ser molt fràgils en defensa

De punt en punt, està claríssim que el Girona no arribarà gaire lluny i anirà perdent coixí i situació de confort. Són ja sis jornades seguides en què els d’Eusebio Sacristán o empaten o perden. I tot i que l’equip encara transita encara a un ritme superior al que és necessari per assolir la permanència, és cert que també mostra símptomes de fragilitat que acaba pagant molt car. Ahir va ensopegar altre cop amb la mateixa pedra. Són ja set rivals que han anat a remolc del resultat contra el Girona i han acabat empatant (el Barça, l’Osca, l’Atlético de Madrid, el Llevant i ahir l’Alavés) o perdent (l’Eibar i el Real Madrid). Es difícil trobar un equip que tanqui els partits tan malament com ho fa el Girona, imbatible en les primeres parts però absolutament vulnerable en les segones. Com si en el descans els anestesiessin.

El millor guió

El Girona va arrencar amb el peu a fons, endolladíssim. Als 49 segons, Pacheco ja havia salvat l’1-0 després que l’esquerra de Granell connectés amb el cap de Stuani. No havien passat ni cinc minuts que Portu va enviar una passada que hauria estat letal si l’uruguaià hagués calçat dos números més de peu. I en la tercera que va tenir el pitxitxi, no va perdonar. L’1-0 va ser un golàs, perquè Stuani va transformar una centrada normaleta de Porro en una obra d’art: control amb la dreta d’esquenes a la porteria i rematada de tisora amb l’esquerra, impossible per al porter de l’Alavés.

No havia ni passat un quart d’hora i només existia un equip sobre la gespa. La posició de Granell i de Porro, més a camp contrari que no pas al seu, ja era un símptoma que les coses anaven bé. Els centrals van traçar la línia també molt amunt i van mantenir a ratlla Calleri i Borja Bastón. I Portu cavalcava pel carril dret oferint una versió gairebé òptima.

Les forces s’equilibren

El problema per al Girona és que arran de l’1-0 no va poder o no va saber mantenir aquell ritme. Inconscientment o no, la desacceleració dels locals va dur el partit a un altre escenari on l’Alavés es va sentir més a gust.

Els d’Eusebio van perdre aquell punt d’electricitat i d’energia que li havien donat els canvis de joc de Granell i la verticalitat del carril dret amb el duet Po-Po. De mica en mica, el Girona es va anar apagant i l’Alavés va començar a alçar la veu. Tot i no cridar gaire, els visitants ja van constatar que cada vegada que s’acostaven a l’àrea el seu rival donava mostres de fragilitat i d’inseguretat. De fet, l’única acció remarcable dels vitorians en la primera meitat va ser un embolic monumental del Girona a partir d’un servei de banda a favor. Bounou i Alcalá van haver de salvar els mobles perquè l’acció va acabar amb Borja Bastón en una situació immillorable per fer l’1-1.

Un cop baix

La síndrome de les segones parts va sobrevolar de seguida Montilivi per quedar-s’hi instal·lada. De seguida va arribar l’1-1, en una cadena d’errors difícilment explicable. Douglas va encendre la metxa intentant salvar una pilota que es perdia a fora i a partir d’aquí tot es va complicar. Ningú va frenar Ximo quan va avançar per la dreta i tothom es va mirar Bastón quan va retratar Bounou dins l’àrea. Quedava encara molt, però ningú no va reaccionar. Eusebio va acabar fent tres canvis que no van canviar res perquè el Girona va començar amb el 3-4-2-1 i va acabar amb el mateix 3-4-2-1, amb relleus naturals i cap canvi que fes que Abelardo s’hagués de gratar la closca per contrarestar-lo. Aleix, el migcampista més en forma, no va saltar a la gespa fins al minut 74 i Doumbia, l’únic davanter de referència a la banqueta, allà es va quedar els 90 minuts.

SEMPRE STUANI

L’uruguaià va avançar els locals en el minut 12, en la tercera ocasió que va tenir

EQUILIBRI

Els locals van desaccelerar amb l’1-0 i van mostrar també els primers signes de debilitat

PER FER-S’HO MIRAR

L’1-1 de l’Alavés en l’inici de la segona meitat va ser una cadena d’errades dels locals

POQUES IDEES

El Girona es va acabar precipitant i els canvis tampoc van aportar cap gran gir al partit

LA SÈRIE

Sisè partit seguit sense guanyar del Girona, que iguala la seva pitjor ratxa a primera


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.