El Girona està aconseguint punts contra rivals i en estadis que mai hauria pogut imaginar. Esgarrapar punts contra l’Atlético de manera sistemàtica, puntuar al Camp Nou posant contra les cordes un dels millors equips de l’última dècada o assaltar Mestalla i el Santiago Bernabéu contra un Madrid en línia ascendent, campió de les últimes tres Champions League, són fites per a la història del Girona, punts que amb la trajectòria irregular d’enguany han revitalitzat l’equip i aixecat l’ànim dels futbolistes dirigits per Eusebio Sacristán. Els blanc-i-vermells han aconseguit vuit punts d’or en els sis partits que han jugat fins a la jornada actual contra els quatre equips més regulars del curs passat, els participants en la màxima competició continental.

Les fantàstiques prestacions del Girona contra alguns dels gegants de la categoria han estat vitals per obtenir l’actual coixí còmode de vuit punts respecte del descens, les posicions que volen evitar, sigui com sigui, els gironins. Ja en la primera volta, els de Montilivi van estar a punt de donar la campanada al Camp Nou, i és que els d’Eusebio Sacristán van posar contra les cordes el Barça aixecant un 1-0 en contra gràcies al doblet de Stuani. Els blaugrana van empatar i, tot i tenir temps per capgirar de nou el resultat, van topar amb un sòlid Girona, que poc més d’un mes després va vèncer el València a Mestalla en un duel inversemblant que el porter Bounou va resoldre amb múltiples aturades.

Al desembre, l’Atlético va tornar a empatar a Montilivi, com va fer el curs passat i com ho va tornar a fer en la copa –els cinc precedents entre matalassers i gironins dels darrers dos cursos s’han saldat amb empat–. Els altres tres punts aconseguits pel Girona van ser els de millor record. Amb l’equip a només un punt de l’abisme, el canvi de sistema d’Eusebio Sacristán, el bon afer defensiu i l’efectivitat a l’àrea del rival en la segona part van ser claus per aconseguir una victòria històrica al Santiago Bernabéu, l’inici d’una sèrie encara oberta de set punts de nou possibles que ha fet revifar l’equip fins al marge òptim actual.

Com en el còmput global de resultats del Girona en tota la lliga, la plantilla del Girona està aconseguint més bons resultats a fora, i és que, contra els equips de Champions League, els blanc-i-vermells no han guanyat cap partit davant de la seva afició. En la segona jornada, el Madrid va passar per sobre dels gironins (1-4) i en plena dinàmica negativa el Barça no va deixar opcions als d’Eusebio (0-2). Diumenge el València serà l’últim rival de la màxima competició europea de passar per l’estadi del Girona.

Amb 26 jornades disputades, només el Girona, l’Alavés i el Betis han aconseguit dues victòries en els duels contra els quatre millors classificats del curs passat. Els vitorians han vençut el Madrid (1-0) i el València (2-1) a Mendizorrotza, i els andalusos, el Barça al Camp Nou (3-4)i l’Atlético al Benito Villamarín (1-0). Els de Quique Setién han aconseguit set punts en només cinc partits, cosa que els fa tenir la millor mitjana de punts per partit contra els rivals de Champions (1,4); el Girona és el segon millor (1,3) i l’Eibar, el tercer (1,25). Els guipuscoans han sumat cinc punts, però només han disputat quatre partits amb els rivals més forts.

A l’altre extrem hi ha els dos últims classificats, l’Osca i el Rayo, que no han sumat cap punt, tots dos en cinc partits, i curiosament el Getafe, quart en la taula, amb el mateix balanç paupèrrim.