Girona

Cristhian Stuani

Amb un passat a la banda

Si les molèsties físiques no li ho impedeixen, Stuani es retrobarà dissabte amb l’Espanyol, equip on va jugar tres cursos

La major part del temps al club blanc-i-blau va ocupar la posició d’extrem dret

“A mi, de petit, el que m’agradava era estar a prop de la porteria per poder fer gols.” Així rememora Cristhian Stuani els seus inicis futbolístics, a Tala, la seva ciutat, on va créixer al costat d’una pilota, amb els tres pals entre cella i cella i el plaer que provoca marcar com a necessitat per viure. Golejador des del bressol, doncs, els gols van dur-lo a Europa amb vint anys, a Itàlia concretament, al Reggina, i després de poques oportunitats va desembarcar al futbol espanyol.

Albacete, Llevant i Racing de Santander van disfrutar de les dianes del davanter centre, que no es va quedar enlloc més d’un curs, sempre cedit per la Reggina, fins que l’estiu del 2012 l’Espanyol, l’equip amb el qual es retrobarà dissabte a Montilivi, el va comprar. “Ens oferirà arguments diferents”, deia aleshores el tècnic de l’equip, Mauricio Pochettino. “Té bona presència física, bon joc aeri i d’esquena a porteria també té gol”, justificava el preparador sobre l’ariet, a qui només va poder dirigir tretze jornades, abans de ser destituït, un adeu que, de rebot, va obrir a Stuani una nova dimensió.

I és que el relleu de Pochettino va ser Javier Aguirre, un tècnic peculiar, particular, amb una manera de fer genuïna i que va inventar-se, contra pronòstic, una nova posició per a l’uruguaià, que durant tota la seva vida, des que era petit i l’únic que volia era estar a prop de la porteria per fer gols, només havia jugat de davanter centre. El Vasco, doncs, aconsellat pel segon entrenador, Alfredo Tena, el va posar d’extrem dret, una idea que va semblar un disbarat en un principi, però que va acabar funcionant. Partint des de la banda, Stuani aportava treball, descarregava, també era una sortida en el joc aeri i, com no podia ser d’una altra manera, contribuïa en el gol, ja fos deixant la banda i entrant al seu hàbitat, l’àrea, o assistint, ja que es va destapar com un bon centrador. “Fa una gran feina; guanya pilotes per dalt, les baixa i ens ajuda a defensar”, aclaria Aguirre, parlant d’un experiment amb èxit i al qual va donar continuïtat durant les dues campanyes que va entrenar el conjunt blanc-i-blau, en les quals l’atacant va marcar set (sis sota la direcció d’Aguirre) i sis gols, respectivament, en la lliga. “He jugat tota la vida de 9, soc un jugador d’àrea, però jugaré en la posició que l’entrenador cregui que ajuda més l’equip”, explicava un Stuani que va rendir de forma òptima en aquesta demarcació, fins al punt que va obrir-li les portes del combinat de l’Uruguai. D’aquesta manera, Óscar Tabarez el va convocar per disputar el mundial del Brasil el 2014. “Com a davanter centre potser hauria estat més difícil amb gent com Cavani o Luis Suárez”, reconeixia aleshores l’ara futbolista del Girona.

Retorn al 9

En el seu últim any de blanc-i-blau i amb Sergio González a la banqueta, Cristhian Stuani va aparcar la banda –hi tornaria més tard al Middlesbrough– i va plantar-se davant dels orígens, la punta de llança. “Jugàvem amb un 4-4-2 i en Sergio García feia una mica la funció d’enllaç entre el mig del camp i la zona de gol, i en Caicedo i l’Stuani lluitaven per ser el seu acompanyant”, recordava l’entrenador en una entrevista a aquest diari. “És un rematador nat, tothom pensa que la seva principal arma és el joc aeri, però té molts altres recursos, colpeig interior, volea, és treballador, aplicat en defensa, aguanta bé la pilota, descarrega a la banda per després rematar..., i amb la pilota als peus enganya, té una gran qualitat”, expressava Sergio sobre un Stuani que aquell curs va marcar dotze dianes en la lliga, el seu sostre abans d’aterrar al Girona, on en menys de dos cursos i jugant de 9 –allà on li agradava jugar de petit, a prop de la porteria per fer gols– s’ha convertit en el màxim golejador de la història del club. Dissabte, de blanc-i-vermell, si la sobrecàrrega que li va impedir ser dimarts al Wanda Metropolitano li ho permet, s’enfrontarà al seu passat blanc-i-blau.

25
gols
en tres cursos va marcar Stuani amb l’Espanyol
3
entrenadors
va tenir a l’Espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.