Girona

Ni una qüestió de fe

El miracle. Tot i que encara hi ha possibilitats matemàtiques de permanència, la plantilla del Girona no ha mostrat símptomes de creure-hi, ni de convèncer-se de res

“Si dic la veritat, no sabia ni que hi havia una possibilitat remota, suposo que no és real.” Amb aquestes paraules, el capità del Girona, Àlex Granell, va transmetre clarament el sentiment de l’equip després de la desfeta amb el Llevant diumenge passat a Montilivi. Tot s’havia acabat, el descens era una realitat. La reacció de la plantilla quan l’àrbitre va xiular el final, plorant, dempeus, immòbils, desconsolats sense saber què fer, intentant assimilar el cop sobre la gespa, va ser delatora. “La primera divisió era un somni per a tots. Ho vam fer realitat i ara ho perdem”, va dir també Granell. Tampoc l’entrenador, Eusebio Sacristán, compareixent entre llàgrimes, va fer pensar en el miracle. “L’únic que em queda és demanar perdó”, va dir el tècnic de La Seca, que en cap moment va referir-se a la possibilitat, encara latent i real, de salvació.

I és que les probabilitats matemàtiques existeixen. Perquè el Girona continuï a primera, hauria de guanyar aquest dissabte a Mendizorrotza contra el Deportivo Alavés i esperar que el Celta perdi a Balaídos contra el Rayo Vallecano, que ja ha baixat, tot plegat amb una combinació de resultats que li permetés remuntar els sis gols de diferència que té amb l’equip gallec. A primer cop d’ull sembla inversemblant, però ben mirat, tampoc no és impossible. De fet, el pitjor resultat del Deportivo Alavés a casa (0-4), ajuntat amb la derrota més àmplia del Celta també a casa (1-4) aquesta temporada, donaria la permanència als blanc-i-vermells.

Malgrat tot, el que ha sortit del vestidor gironí convida poc a l’optimisme. “Hem fet un tram final desastrós en què ens hem ficat al pou, a la merda. Si estem a segona és per errors de tots”, va manifestar Pere Pons, a les xarxes socials, l’endemà del partit, igual que Pedro Porro: “És un pas enrere, un pas dur d’assimilar, és perdre una categoria a la qual va costar molt d’arribar.” Tots dos van donar el descens per fet. També Aday Benítez, que va escriure un missatge entrada la setmana: “Hi ha moments en què no et surten les paraules, però com un dels capitans vull fer-ho”, va començar. “La realitat és que estem fotuts, però seguirem defensant aquest escut a mort. Toca aixecar-se, alçar el cap i mirar endavant, som el Girona. Tornarem”, va concloure. Valery també va dir-hi la seva: “Ara és el moment de començar a preparar la temporada que ve amb tota la il·lusió i perquè cadascú de nosaltres posi el seu granet de sorra per fer que aquest meravellós equip torni a la màxima divisió.” I l’últim en aquesta línia va ser Aleix Garcia: “No hem estat a l’altura, però ara només queda mirar endavant.”

Possible l’impossible

L’estat que regna a l’equip és el de pessimisme. Només un jugador s’ha pronunciat de manera diferent, n’hi ha un que creu en la gesta, Johan Mójica. “Només demano que no deixem de creure-hi i de tenir fe, encara que sigui un 1% la probabilitat que tinguem de poder-ho fer”, va dir en un altre escrit. “Els miracles existeixen, amb Déu tot és possible! Fe, Girona!”, va completar el colombià, que va estrenar-se en la temporada l’altre dia jugant 20 minuts.

Pel que fa al club, l’única veu que ha parlat des de diumenge ha estat Delfí Geli i en el seu discurs, tot i no desbordar il·lusió de cara a l’última jornada, no va voler donar res per perdut. “És possible que l’any que ve ens toqui jugar a segona”, va dir el president, que va insistir: “Ara hem d’afrontar l’últim partit, intentar-ho i esperar que acabi la lliga.” D’aquesta manera, poca fe hi ha en el si del Girona en una carambola; pocs són els convençuts de convertir en possible l’impossible.

AL FINAL DEL PARTIT

“No sabia ni que hi havia una possibilitat remota”, va dir Granell diumenge

LA COMBINACIÓ

El Celta ha de perdre i el Girona guanyar i eixugar els sis gols de diferència

EL VESTIDOR

Pons, Porro, Aday, Valery i Aleix han escrit missatges donant per fet el descens

L’EXCEPCIÓ

“Només demano que no deixem de creure-hi i de tenir fe”, va indicar Mójica
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.