De residual a fonamental
El brasiler va acabar sent un futbolista capital per a Eusebio, sobretot amb l’esquema 4-1-4-1 jugant de pivot defensiu, i es va rescabalar de la campanya anterior, en què no va comptar per a Pablo Machín
Tot i ser un pèl inconstant, el jove migcampista va protagonitzar grans actuacions, en què va exhibir talent i compendi de virtuts
El partit al Bernabéu va ser un punt d’inflexió. Des d’aleshores va convertir-se en imprescindible
Les lesions el van llastrar. Fins a tres vegades es va haver d’aturar per problemes als isquiotibials
Tot i el descens, el pas endavant que ha fet la progressió futbolística de Douglas Luiz aquesta temporada ha estat considerable. El migcampista brasiler ha jugat, ha estat important i ha estat capaç d’oferir una molt bona versió. De fet, ha acabat sent fonamental per a Eusebio Sacristán, amb qui ha disputat 1.958 minuts –1.487 a la lliga i 471 a la copa–, molts més que no pas amb Pablo Machín el curs anterior, en què només en va tenir 450 –295 a la lliga i 155 a la copa– i en què va tenir un paper residual, amb tan sols una titularitat en la lliga.
D’aquesta manera, el rol de Douglas va ser radicalment diferent del de la campanya passada i només les lesions li van impedir tenir més continuïtat. Eusebio sempre va tenir-hi fe, li va anar donant minuts tant en lliga com en copa i en el 3-4-2-1 li va fer un lloc en el doble pivot, en què va mostrar-se còmode adoptant el rol de constructor, anant a buscar la pilota als centrals i estant a la base de la jugada. Tot i això, mai va acabar de convèncer, intercalant actuacions meritòries amb d’altres de més discretes, fins al mes de febrer, quan al Santiago Bernabéu i en un moment crític per a l’equip, Eusebio va canviar al sistema 4-1-4-1, en el que va suposar una energia renovada per al col·lectiu i, sobretot, per a Douglas. Aquell dia al coliseu blanc, en la victòria (1-2) històrica contra el Real Madrid, el dorsal 12 blanc-i-vermell va completar un partidàs fent de pivot defensiu, jugant al davant dels centrals i guardant l’esquena als interiors, i des d’aleshores es va convertir en insubstituïble.
Aquesta demarcació fa lluir les millors virtuts del brasiler. “Douglas és el jugador que tenim a la plantilla que més característiques reuneix per poder adaptar-se millor a totes les circumstàncies que exigeix aquesta posició”, va explicar Eusebio en una entrevista a aquest diari. “Defensivament és un noi fort, capaç d’aportar en la recuperació. Guarda molt bé la posició, que fa que el tinguis sempre allà”, va seguir l’entrenador. “I amb la pilota té molt bona tècnica i és molt bo en l’organització. Per a l’equilibri és la peça que més condicions reuneix”, va manifestar el de La Seca. No era tampoc aquest lloc dins del terreny de joc nou per al futbolista, que en aquesta posició ja va convèncer ni més ni menys que a Pep Guardiola durant la pretemporada passada. El preparador del Manchester City se’l volia quedar a la plantilla per tenir un relleu natural de Fernandinho, però no va poder perquè la FA va denegar-li el permís de treball. “El coneixem molt bé del Brasil. Té molt de potencial. És físic, fort i vol aprendre”, va indicar Guardiola. “És un jugador amb una gran capacitat per jugar amb nosaltres. Ha demostrat coses molt bones i la raó per què ens vam gastar molts diners [12 milions d’euros van pagar els citizens l’estiu del 2017 al Vasco da Gama] per comprar-lo”, va assegurar el català en aquell moment i que aquest estiu el tornarà a tenir a les seves ordres. Abans, però, el migcampista vindrà amb l’experiència de la selecció del Brasil sub-23. El brasiler està actualment amb el combinat olímpic disputant el torneig de Toló, competició que té lloc entre els dies 1 i 15 de juny a França, i amb la qual la federació brasilera pretén començar a veure els jugadors que han de formar l’equip que anirà als Jocs Olímpics de Tòquio l’any que ve.
Les lesions, una pega
Una de les debilitats que té el jugador de 21 anys i que ha d’intentar resoldre per poder seguir creixent és la propensió a les lesions musculars que presenta. Aquesta temporada n’ha tingut tres, totes a la zona dels isquiotibials. La primera, al mes de novembre, el va apartar un mes dels terrenys de joc; la segona, quan millor estava, al mes de març, també el va tenir un mes de baixa; la tercera, en el tram final, va tenir-lo deu dies fora de les convocatòries i el va fer arribar forçat a la penúltima jornada, en la final contra el Llevant a Montilivi (1-2), d’infaust record per a la parròquia gironina.
Publicat a
Notícies
Divendres,3 maig 2024