Acompanyat per la família, que sempre que ha pogut l’ha anat a veure, també a camp contrari, i per excompanys i amics com Àlex Granell, Sebas Coris i Chicho, Pere Pons tenia el repte de mirar de contenir l’emoció en la roda de premsa, organitzada de pressa i corrents, per acomiadar-se de Montilivi abans de marxar directament cap a Vitòria. El president, Delfí Geli, i el director esportiu, Quique Cárcel, eren a la sala de premsa, però a platea. El protagonista únic era el futbolista, que, després de tota una vida de blanc-i-vermell, ha decidit canviar d’aires. I tot i que era difícil, se’n va sortir sense haver de tallar el discurs.

“Som aquí per anunciar que deixo de formar part de la família del Girona”, va començar dient el jugador de Sant Martí Vell. “Els que em coneixeu sabeu que ha estat una decisió molt complicada, però el meu somni i el meu desig era jugar a primera, i la millor manera era en un club com l’Alavés.” Abans de respondre preguntes, Pere Pons va fer un repàs de la seva trajectòria, vinculada de manera íntegra al Girona, plena d’agraïments: “Recordo quan vaig arribar al club, amb deu anyets, al camp de terra de la Devesa, gràcies a l’esforç de la família de dur-m’hi cada dia. Després, amb el Bons Aires, cap a Torres de Palau, un altre pas petit però alhora molt gran. Amb camps de terra, amb recursos molt limitats, però amb professionals excel·lents que m’han fet ser la persona i el jugador que soc.” I va manifestar: “Vull donar les gràcies a totes les persones que han dedicat un moment a formar-me com a jugador i persona. Ja són setze anys al club.”

Un cop al primer equip, ha viscut “moments magnífics com el debut i l’ascens” i altres de no tan bons. “I he fet amics. Gent amb qui aniria a mort. Però crec que he pres una decisió important per seguir la meva progressió futbolística i professional.” El gironí, vital per al Girona per tota la feina que feia al mig del camp, assegura: “Tinc la consciència molt tranquil·la d’haver-hi deixat la pell. Agraeixo al Girona i a tots els seus integrants tot el que han fet per mi. M’he sentit molt valorat i estimat.”

De fet, Pere Pons va posar èmfasi en l’esforç que estava disposat a fer el club per quedar-se’l malgrat el descens i l’oferta de l’Alavés. “En Quique ha fet tot el possible perquè em quedés. Jo ho valoro molt, perquè m’ha fet sentir important. Desitjaven de veritat que em quedés, però era difícil igualar l’oferta de jugar a primera.” El Girona, com a mínim, es reserva una opció preferent de recompra: “Això també demostra que el club em valora de veritat. Que si hi pot haver un retorn, serà agraït i feliç per a tots.”