El nou entrenador del Girona, Juan Carlos Unzué, ja sap tots els homòlegs que tindrà al davant en el camí cap a l’ascens a primera des de segona divisió A. La incorporació d’Andoni Iraola a la banqueta del Mirandés –que acaba de pujar–, l’últim conjunt a presentar nou tècnic, va definir la nòmina de 22 entrenadors que hi haurà en el campionat, 22 preparadors que començaran però que és impossible, vistos els últims precedents, que acabin tots en el càrrec. I és que en la categoria de plata portar les regnes d’un equip no és precisament una assegurança; de fet, en la campanya passada (2018/19) va haver-hi fins a 19 canvis d’entrenador.

La segona A va al límit. És una categoria llarga, farcida de conjunts històrics que volen tornar a primera, però alhora és igualadíssima, i les brases de la segona B també es poden notar fàcilment en qüestió de pocs partits. És una lliga en què dues victòries poden situar un conjunt a dalt i dues derrotes a baix i, per tant, els nervis estan a flor de pell, la qual cosa provoca que es prenguin decisions dràstiques i, en molts casos, a la desesperada, en forma de destitució a la banqueta. En l’últim lustre en la competició, la mitjana de relleus de tècnics durant la temporada ha estat d’entre 16 i 17 (16 el curs 2017/18, 17 el 2016/17, 16 el 2015/16, 17 el 2014/15 i 17 també el 2013/14).

Els 19 d’aquesta última temporada van fer pujar la tendència. Fins a sis equips –Còrdova, Extremadura, Las Palmas, Lugo, Saragossa i Tenerife– van tenir tres entrenadors diferents, una xifra que posa de manifest com de calentes són les banquetes en aquesta categoria. De fet, ni la meitat, deu, van acabar la temporada amb l’entrenador que la va començar; només l’Osasuna, l’Albacete, el Granada, el Cadis, el Mallorca, l’Almeria, l’Alcorcón, l’Elx, el Rayo Majadahonda i el Numància es van mantenir fidels a l’aposta.