Girona

El protagonista

Borja García

Un futbolista de necessitat vital

Frase reportatge

Borja García va ser ahir Borja García. Es trobava a faltar a Montilivi la millor versió del mitjapunta, talentós i irregular gairebé a parts iguals. El futbolista madrileny, que el curs passat va ser inconstant, incapaç de fer-se un espai en el partit la majoria de jornades, no va ser determinant, no va pesar com hauria hagut de ser tenint en compte el seu nivell, i el seu final, amb una absurda expulsió a Getafe que li va impedir ser en les últimes jornades amb l’equip jugant-se la vida, va ser el reflex d’una temporada per oblidar. Ahir, però, Borja va aparèixer i va ser transcendent, no només per ser l’autor del gol de l’empat en el minut 90, sinó per tot el que va generar.

I és que la millora col·lectiva de l’equip en el segon temps va tenir molt a veure amb el 10 blanc-i-vermell. En el primer acte, va estar molt despenjat a dalt, en el 3-4-2-1 dibuixat per Juan Carlos Unzué ell ocupava la posició d’atac de banda esquerra, i amb prous feines va entrar en joc. Amb la pilota, el Girona va tenir moltíssims problemes per superar l’entramat defensiu de l’Sporting, ja que cap dels dos pivots, Diamanka i Granell, no van ser capaços de rebre entre línies, i al final les alternatives van acabar sent infructuosos canvis d’orientació cap al carriler de banda contrària o pilotades en llarg cap a Marc Gual.

La diferència

Tot va canviar després del descans per culpa, sobretot, de Borja. El mitjapunta va deixar de fixar a dalt i va dedicar-se a acostar-se per rebre, per dins, entre línies, i el Girona va poder plantar-se a camp rival i, a partir d’aquí, jugar. La banda esquerra, lliure per Aday, va ser una mina per als gironins, que van fer mal des d’aquest cantó, amb un Borja que va anar creixent amb el pas dels minuts fins a passar a aglutinar tot el futbol local. Va donar continuïtat, va desequilibrar, es va associar, i fins i tot va rematar amb perill. El 10 va provar-ho amb diversos verinosos xuts llunyans i va fregar la diana amb una rematada a boca de canó des de dins de l’àrea, una ocasió claríssima que va obligar Mariño a fer una aturada espectacular.

Finalment, ja darrere del punta amb llibertat, després que amb la superioritat numèrica Unzué optés pel 4-2-3-1, va completar l’actuació culminant una bona jugada de Marc Gual, que va rebre de Samu Sáiz, amb qui Borja va mesclar especialment bé. Amb el gol va salvar un punt pel Girona i va estrenar-se en la lliga, com la campanya passada, en què també va marcar en la primera jornada, l’única vegada que ho va fer en tot el campionat. Necessita el Girona aquest Borja, constant, important, diferencial, per a l’objectiu de l’ascens, que es va veure que no serà fàcil.

1
gol
5
xuts
90
minuts
33
passades completades
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.