Amb la plantilla més llarga formada a l’estiu des que el Girona competeix a la Lliga de Futbol Professional, i amb futbolistes de molt nivell, els maldecaps seran per a Juan Carlos Unzué a l’hora de formar l’onze inicial cada setmana. I, de retruc, per gestionar un grup en què hi haurà jugadors de molt nivell a la banqueta i fins i tot a la graderia. “Sens dubte. Quan fas una plantilla en la qual intentes crear una competitivitat tan gran, hi ha temes personals de jugadors que s’han de saber portar”, reconeix Quique Cárcel. “És la feina de tots. Començant pel tècnic, que ho ha de liderar, i també per nosaltres des de fora, per ajudar els jugadors cap a l’objectiu final.” El director esportiu envia un missatge als jugadors: “Només els demano respecte cap al company. Això és un grup de jugadors i tothom mereix les mateixes oportunitats. El respecte cap al company és la millor virtut que pot tenir un futbolista.” Cárcel sap que mantenir la cohesió al vestidor serà clau. Tothom vol tornar a primera, i el camí està marcat: “El compromís com a club hi és. Si s’assoleix l’objectiu, jo confio molt en aquesta plantilla. Pot jugar gairebé tota a primera, i la meva idea és que, si ho aconseguim, els donaré el premi, a aquests jugadors.”

L’aposta és clara i nítida: l’ascens a primera divisió aquesta mateixa temporada. El Girona necessita més que mai rendiment immediat, i amb aquesta idea ha plantejat una confecció de la plantilla condicionada també per l’absència d’un filial des del qual puguin arribar ajudes puntuals. De tenir l’equip inferior (el Peralada) a segona B, el club ha passat ara a deixar un salt abismal entre el primer equip i el filial, a primera catalana. “L’any passat no vam jugar tant amb la competència perquè també teníem un filial, format per jugadors joves en els quals crèiem; el projecte era apostar per gent jove. Són moments diferents”, reconeix. “Ara, tenim un únic objectiu, el d’intentar estar a dalt, i no hi ha un filial per tenir jugadors que es puguin apropar per jugar a segona A. És per això que hem apostat per una plantilla llarga.” El Girona s’ha desfet dels jugadors joves que van fer la pretemporada amb Unzué després d’haver competit amb el Peralada –dirigits per Chicho, ara segon entrenador– la temporada passada. Alguns amb cessions –com ara Maxi Villa (Ponferradina), Iago López (UD Logroñés) o Kevin Soni (Espanyol B)– i altres amb el contracte rescindit. A part del porter José Aurelio Suárez, amb dorsal superior al 25 però treballant de manera exclusiva amb el primer equip, els únics joves que s’han quedat al Girona B després de treballar amb el primer equip són el central Pau Resta –té assignat el dorsal 29– i el migcampista Jofre Cherta –el 33–, que hauran de competir a primera catalana.

Donant un cop d’ull a la plantilla, l’única mancança és l’absència d’un mig centre defensiu. El Girona va fer gestions per incorporar-ne un a última hora, però finalment no en va incorporar cap. Quique Cárcel justifica la decisió de tancar la configuració de la plantilla sense cap pivot defensiu: “Nosaltres hem intentat crear un equip que tingui protagonisme de pilota. Tenim molta gent amb nivell a la zona d’atac, i el tipus de futbolistes que hem volgut incorporar al mig també són de bon tracte amb la pilota.” I continua: “Al cap i a la fi, és una qüestió d’actitud. No crec en els pivots defensius; és un tema d’equip, de saber-se defensar amb pilota i sense, amb actitud.” Dels migcampistes de primera, l’únic que es manté a l’equip és el capità, Àlex Granell. S’hi han afegit Gerard Gumbau, Jozabed Sánchez i Pape Diamanka: “Tenim quatre pivots de molt nivell. No es pot dir que cap sigui d’un perfil molt recuperador o defensiu, però són jugadors que tenen nivell d’atac i també arguments defensius per treballar bé.” La hipòtesi d’avançar un central com a solució puntual tampoc sembla que tingui gaire fonament, perquè si bé el Girona té cinc futbolistes a l’eix de la defensa –Alcalá, Juanpe, Ignasi Miquel, Ramalho i Santi Bueno–, cap d’ells té un perfil òptim per jugar al mig del camp.