Sols però amb bona representació
El Girona, l’únic equip del país a segona A, ha doblat el nombre de futbolistes catalans a la plantilla, de 6 a 12
Jugadors com Jonathan Soriano, Brian Oliván, Ignasi Miquel, Marc Gual o Àlex Gallar tornen a competir a Catalunya després d’anys en altres llocs
El Girona viu la primera temporada sense cap rival català a la competició. No s’hi havia trobat en les anteriors experiències a segona A –l’últim curs amb un sol representant del país a plata va ser el 2007/08, amb el Nàstic, just abans de l’arribada dels blanc-i-vermells– ni, naturalment, a primera divisió. La solitud en la categoria de plata coincideix amb un augment de la representació de catalans al vestidor de Montilivi. El club ha doblat el nombre de futbolistes catalans que tenia la temporada passada –de sis a dotze– després que els nombrosos fruits del mercat d’estiu hagin tingut majoria de casa. Tots dotze, curiosament, són de localitats diferents del territori, amb vuit comarques representades. No arriba al rècord de quinze catalans amb què es va instal·lar el Girona l’estiu del 2008 a la Lliga de Futbol Professional, amb un bloc de molta continuïtat des de segona B, però cap altra temporada n’havia tingut més que la que ha començat a traçar, per fi, amb la plantilla completa un cop tancat el mercat.
Retorns a casa
L’augment de la representació catalana al vestidor és conseqüència del perfil de fitxatges. Han marxat jugadors de casa –Pere Pons n’és l’exemple més cridaner, però també hi ha Marc Muniesa, Carles Planas i Aleix Garcia– però han arribat molts catalans. De les setze cares noves, nou són del país. I hi ha uns quants casos de futbolistes que tornen a Catalunya després d’haver competit uns quants anys en altres llocs. Jonathan Soriano, que va deixar el 2012 el Barça B, torna a la competició de la qual va ser màxim golejador després d’haver jugat a Àustria, a la Xina i a l’Aràbia Saudita. Ignasi Miquel no havia jugat en cap club català des que se’n va anar a l’Arsenal. El central de Corbera de Llobregat, ara lesionat, ha jugat al Leicester, el Norwich, la Ponferradina, el Lugo, el Màlaga i el Getafe. També va provar sort a l’estranger el barceloní Brian Oliván, que va tancar l’etapa de formació al Barça, se’n va anar a Portugal i Bulgària i ha jugat també a Valladolid, Granada i Cadis abans de viure a Montilivi la seva primera experiència professional a Catalunya.
Sense anar tan lluny, el terrassenc Àlex Gallar, que havia jugat a segona B i tercera, ha fet carrera a l’Hèrcules, la Cultural Leonesa i l’Osca abans de tornar a Catalunya. Com Marc Gual, que va deixar l’Espanyol B el 2016 i va jugar al Sevilla Atlético i al Saragossa. O Jordi Calavera, que va jugar a l’Olot i al Nàstic abans de trepitjar Lugo, Gijón i Eibar.
Renovació de gironins
També havia acumulat experiència lluny de casa Gerard Gumbau, al Leganés. El futbolista de Campllong ha fet el camí de tornada a l’equip en què es va formar abans de fitxar pel Barça. Gumbau encapçala la renovació de futbolistes de la demarcació, ja que després de la marxa de Pere Pons i Muniesa, només s’han quedat del curs passat el capità, Àlex Granell, i Valery Fernández, que de moment no té dorsal per culpa d’una greu lesió al genoll que el mantindrà inactiu durant uns quants mesos. El quart gironí de la plantilla és un altre vell conegut, el futbolista de Tossa de Mar Sebas Coris, que després de dues cessions a l’Osasuna i el Nàstic té el repte d’intentar esgarrapar minuts en una plantilla carregada de competència.
Un sol extracomunitari
A primera divisió, el Girona s’havia acostumat a tenir futbolistes de molts països. Hi havia permís per tenir tres extracomunitaris, als quals s’afegien jugadors amb doble nacionalitat i altres de països que quedaven exclosos de les limitacions de forans. Amb el descens a segona A, les places per a extracomunitaris es reduïen de tres a dues. I a l’hora de la veritat, el Girona ha tancat la plantilla amb un sol extracomunitari, el colombià Johan Mojica. El club ha perdut l’hondureny Choco Lozano, cedit al Cadis, i també el migcampista coreà Paik Seung-ho, traspassat al SV Darmstadt 98 de la segona alemanya.
DELS FITXATGES
DE LA DEMARCACIÓ
REPRESENTADES
EL RÈCORD A LA LFP
L’únic curs amb més catalans a la plantilla va ser l’estrena a segona A, fa 11 anys (15)Unzué, envoltat de catalans
X.M.El cos tècnic del Girona també ha agafat molt d’accent català. El navarrès Juan Carlos Unzué, a part del seu fill Aitor, té ajudants catalans en el nucli dur. Chicho Pèlach, de Girona, ha agafat protagonisme com a segon entrenador després de l’experiència com a primer tècnic al Peralada. L’altre ajudant tècnic d’Unzué és el barceloní Juan Carlos Moreno, que ha canviat la direcció esportiva pel cos tècnic. Els ajudants d’Eusebio Sacristán eren Onésimo Sánchez, de Valladolid, i Juan Carlos Andrés, de Vigo. La preparació física l’ha assumit l’olotí Iñaki Codinach, com a relleu de Gerardo Izagurre, d’Arrasate (Guipúscoa). I el preparador de porters continua sent Omar Harrak, que va néixer a Tànger (Marroc) però es va instal·lar al Maresme quan tenia quatre anys.
Publicat a
Notícies
Divendres,10 maig 2024