Girona

SAÚL BERJÓN

CAPITÀ DE L’OVIEDO

“No hi ha rival gran, encara que el seu nom ho sigui”

“Aquí tot és molt equilibrat i es fa molt dur; és una categoria difícil i tothom pot guanyar tothom”

“Intentarem jugar amb les nostres armes per aconseguir els tres punts”

Jonatan Soriano és un tros de jugador; la categoria li va petita. És una pena que estigui lesionat, però a nosaltres ens va bé

Després de dos mesos i mig sense jugar per una lesió al genoll, Saúl Berjón (Oviedo, 1986), va reaparèixer la jornada passada, en l’empat de l’Oviedo contra l’Osca (1-1). El capità del conjunt asturià és una peça capital en un equip que ocupa llocs de descens i que visita avui Montilivi amb la necessitat de sumar tres punts, cosa que fa cinc jornades que no aconsegueix.

Com se sent després de tornar a jugar?
La veritat és que molt bé. Tenia moltes ganes de tornar. Amb la pressió que l’equip va malament i no surt d’allà, però bé, molt content amb les sensacions i cada dia millor.
L’equip, com diu, no passa un bon moment.
No estem en la situació que volem ni mereixem, però tenim la tranquil·litat del treball diari.
I des de fora, lesionat, com ho ha viscut?
Amb impotència, perquè no pots ajudar els teus companys, però donant suport, animant com el que més des del primer minut fins a l’últim i traslladant la confiança necessària per guanyar els partits.
Vostè és d’Oviedo i capità de l’equip. No sé si li pesa més aquesta situació.
No és que pesi més. Sí que és cert que el sentiment no és el mateix que el de la resta dels meus companys perquè és el meu equip de tota la vida. És difícil viure-ho i al tornar a jugar sí que em vaig treure un pes de sobre perquè ho necessitava. Ara em trobo bé i vull ajudar l’equip en tot el que pugui. Ja li dic, el fet d’estar disponible sí que m’ha alliberat.
És la seva quarta temporada a l’Oviedo i fins aquesta sempre ha estat lluitant per entrar al ‘play-off’. Com es canvia el xip?
No li ho sabria dir. Estem fent exactament el mateix que en temporades anteriors, entrenant-nos amb la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, però hi ha vegades que la piloteta no entra i és el que esta passant. És una temporada totalment diferent a les altres però toca lluitar per l’objectiu, encara que ara sigui un altre.
De fet, ha lluitat per diversos objectius al llarg de la seva carrera. Té experiència a segona A, a primera, i té una experiència un xic més exòtica: va jugar mig curs a Mèxic, a l’UNAM Pumas.
Va ser una experiència molt satisfactòria en el pla personal, però molt difícil esportivament. Les coses no em van sortir com jo volia, però vaig tenir la sort de provar una altra cultura futbolística de la qual vaig aprendre moltíssim.
En quins aspectes canvia el futbol a Mèxic?
No té res a veure. El ritme és diferent, el rigor tàctic també, la gespa és més llarga i fa que tot vagi més a poc a poc... També hi ha grans futbolistes, que aquí són totalment desconeguts i hi ha nivell, però és diferent perquè es juga d’una altra manera.
També es juga d’una altra manera al Barça, on també hi va ser, al filial, amb Luis Enrique.
Va ser espectacular, tant amb el filial com quan tenia la sort d’entrenar-me amb el primer equip. Vaig créixer molt futbolísticament. Tàcticament em va ajudar moltíssim perquè allà, en el futbol del Barça, sense ser tàcticament correcte no pots jugar. En tinc un gran record.
De blaugrana va coincidir amb Jonatan Soriano, que ara està lesionat i amb qui no s’enfrontarà. Què me’n pot dir?
És un tros de jugador. Aquesta categoria li queda petita... El curs que vaig estar allà va marcar més de trenta gols. És un goig veure’l jugar. És una pena que estigui lesionat, tot i que a nosaltres ja ens va bé perquè un gran futbolista no pot jugar. Jonatan ha demostrat molt al llarg de la seva carrera i per alguna cosa està al Girona i ha jugat on ha jugat.
Vostè coneix bé la segona A. Barça B, Las Palmas, Alcorcón, Múrcia, ara Oviedo... Per què és tan dura?
És molt igualada. No hi ha dos equips com el Barça i el Madrid a primera, que estan tres graons per sobre de la resta. Aquí està tot molt equilibrat i es fa molt dur guanyar partits. No hi ha rival gran, encara que el nom de l’equip ho sigui.
El Girona ho està experimentant...
És un gran equip, però és una categoria difícil i tant li fa el pressupost, els noms... Res no importa. Aquí tothom pot guanyar tothom. I el Girona està tenint també una pressió afegida pel fet que tothom pensava que es passejaria per la categoria i això és molt difícil.
En l’anada van guanyar (4-2) al Carlos Tartiere. Com afronten el partit a Montilivi?
Sí, vam tenir la fortuna de guanyar. Tenim una idea de futbol, l’entrenador s’està encarregant de traslladar-nos com guanyar el Girona i esperem poder-ho tornar a repetir.
Quin partit preveu?
No li ho sé dir... No en sé d’això. Jo haig de jugar. Faig el que puc al camp com per dir què passarà en un partit. Nosaltres intentarem jugar amb les nostres armes i fer-ho al millor possible per aconseguir els tres punts.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.