Tot i tenir una trajectòria històrica molt més potent, l’Oviedo va trigar a coincidir amb el Girona a l’LFP perquè va viure una llarga etapa més avall. Van coincidir durant dues temporades, fins que el Girona va fer el salt a primera divisió, categoria en què els asturians han estat durant 38 cursos. L’Oviedo torna a Montilivi, escenari d’on ha sortit amb empat en les seves dues visites.

El primer duel a Montilivi va arribar el febrer del 2016, una volta després del retrobament a plata amb triomf blanc-i-vermell al Carlos Tartiere (1-2). El Girona de Machín va dur el pes del partit contra l’Oviedo de Sergio Egea, que es va avançar gràcies a un gol de penal transformat per Susaeta. Els gironins, a còpia de fe i intensitat, van salvar un punt amb un xut espectacular des de molt lluny de Pedro Alcalá (76’). Era el sisè partit sense perdre del Girona, que va accelerar a partir del gener –una sola derrota en 16 jornades– per passar de l’amenaça de la zona del descens a la lluita per l’ascens, frustrada en l’eliminatòria definitiva contra l’Osasuna.

El segon duel a Montilivi també va acabar en taules, però sense gols. Va arribar en la desena jornada de la temporada de l’ascens. L’Oviedo de Fernando Hierro va centrar tots els esforços a protegir la porteria i se’n va sortir, perquè els gironins van estar desprogramats en atac. El partit va arribar enmig d’una ratxa de tres duels seguits sense marcar del Girona, que va acabar celebrant l’ascens.