Girona

Una avaria de molt mal reparar

El Girona deixa escapar dos punts a Montilivi i també la possibilitat de tornar als llocs de ‘play-off’

Els locals es van avançar amb el dinovè gol de l’uruguaià, però l’1-0 (54’) els va durar 13 minuts

A partir de l’1-1 es va fer ben fosc i tot van ser presses i males decisions

Ja no és el pivot defensiu, que per descomptat ha d’arribar sí o sí en les pròximes hores després d’haver desaprofitat 26 dies de gener i quatre partits de lliga. L’avaria que té el Girona es de més difícil solució i potser calen més entrades i sobretot més sortides per arreglar aquest desgavell en el poc temps que falta perquè es tanqui el mercat. Ahir, els problemes de l’equip a camp contrari se li van reproduir a casa just després d’haver fet el més difícil, que era avançar-se. Va ser marcar Stuani –què seria del Girona sense ell?– el seu dinovè gol del curs i aparèixer la por escènica al cos dels locals. En comptes d’anar pel segon, no van saber què fer. Ni van atacar ni van defensar. I l’avantatge d’un gol, que per a la majoria d’equips de segona A és or, als blanc-i-vermells els va durar una misèria, només 13 minuts. I a partir de l’1-1, la foscor va ser absoluta: cames de plom, neguit, decisions mal preses, canvis tardans… I l’Oviedo, que semblava que ho tenia negre quan es va trobar a remolc del resultat, se’n va endur un punt amb un sol xut i gairebé sense patiments, perquè els gironins, que havien fet una bona primera meitat, no van generar res. I això que el triomf tenia el premi de tornar als llocs de play-off, que ja es al màxim a què pot aspirar l’equip amb el major pressupost de la història de segona A.

Amb Granell

Dels onze futbolistes que van sortir d’inici dimecres contra el Vila-real, només Granell va repetir d’entrada. Martí no es va decidir a jugar amb tres centrals per intentar omplir aquest enorme forat negre que provoca l’absència d’un mig centre defensiu i va insistir en la defensa de quatre i el doble pivot constructiu esperant que els Reis vinguin aquesta setmana amb un mes de retard (o mig any, perquè aquest dèficit està detectat i diagnosticat des de l’agost). A diferència de l’últim partit a l’estadi, en què el Girona va sortir amb dos puntes, Martí va deixar sol a dalt Stuani i va dibuixar una mitja punta buscant velocitat (Jairo per l’esquerra), centrada (Aday per la dreta) i màgia (Borja García pel mig).

Els primers 45 minuts del Girona van ser força notables, malgrat que el 0-0 no es va alterar per un altre dels dèficits que arrossega l’equip en les últimes jornades i del qual Martí es queixa sovint: l’encert. Els locals van exercir un domini gairebé absolut, però no van saber endreçar la pilota a les xarxes de Lunin. Aquest cop no va fallar l’última passada, sinó la rematada. N’hi va haver un parell de Stuani, un parell més d’Aday i una de Gumbau. Un bagatge suficient perquè el Girona hagués arribat al descans amb el partit fent baixada.

Tot i ser un dels partits més controlats defensivament, Mojica va estar a punt de ficar el seu equip en un problema greu per no ser expeditiu en una zona de màxim risc com és a dins de l’àrea. El colombià es va embolicar de mala manera en un rebuig que va acabar primer amb un penal (mans) i després amb la marxa enrere de l’àrbitre a instàncies de l’assistent (les mans van ser de rebot).

De més a menys

Curiosament, el Girona va trobar el premi després d’haver començat la segona part amb el peu esquerre. Però, a diferència dels primers 45 minuts, els locals van clavar la primera que van tenir. Es van ajuntar l’esquerra de seda d’Àlex Granell i el cap d’or que té Cristhian Stuani. El més difícil estava fet.

Però en els partits del Girona s’ha de comptar almenys amb un gol en contra. La primera i única rematada de l’Oviedo entre els tres pals va acabar dins la porteria de Riesgo –és l’onzè partit seguit dels gironins encaixant gols entre lliga (8) i copa (3)– i el Girona va entrar en xoc. Allò que feia baixada, ara feia pujada. Tot el que es va fer bé en la primera part, en la segona va sortir a l’inrevés. Brandon no va arreglar res quan va sortir. I quan ho van fer Jozabed i Gallar ja era tard. L’equip va prendre males decisions i l’Oviedo, amb ordre i sense estridències, va fer el que no va saber fer el Girona: defensar el botí que tenia.

LA PRIMERA PART

El Girona va tenir oportunitats suficients per arribar al descans amb avantatge

L’ESTRATÈGIA

Precisió suïssa en l’acció del gol de falta: Granell en la centrada i Stuani en el cop de cap

L’1-1 DELS VISITANTS

L’Oviedo va furgar en un dels altres grans dèficits del Girona: fa onze partits que rep gols

FOSCOR ABSOLUTA

Després de l’1-1, les cames dels locals semblaven de plom i el curtcircuit va ser preocupant
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.