Girona

MIGUEL LLAMBRICH ‘MIGUELÓN’

FUTBOLISTA DE L’OSCA

“Guanyar a Montilivi seria un cop damunt la taula”

“Té un potencial d’equip grandíssim, són uns jugadorassos. Al final, seran allà lluitant per l’ascens, com nosaltres”

“Si no és el millor, és un dels millors davanters de la categoria. N’haurem d’estar molt pendents”

“Tenim responsabilitat. Sabem que s’ha fet un equip per pujar a primera, però hem d’anar partit a partit”

Venim d’una derrota dura i el millor que ens podia passar és jugar ara contra un rival directe. Hi anem amb convicció

Miguel Llambrich, conegut futbolísticament com a Miguelón (Benidorm, 1996), és un dels fixos de l’Osca que dirigeix Michel i que avui s’enfrontarà amb el Girona a Montilivi. El lateral dret, cedit pel Vila-real, ha disputat 20 partits fins avui en la lliga amb els blaugrana, tots com a titular, i viu la seva primera experiència fora del submarí groc, on es va criar fins a arribar al primer equip, del qual va formar part tota la campanya passada. Ara, però, el defensa només pensa en l’ascens a primera amb el conjunt aragonès.

És el seu primer curs en el futbol professional fora del Vila-real. Com li va?
Bé, molt bé. Al principi em va costar una mica, feia 12 anys que estava al Vila-real... Els primers dies, nerviós, però ara ja està, soc molt feliç aquí. Em tracten molt bé.
Molt de temps allà.
Vila-real ho considero casa meva. M’ho ha donat tot des de petit. M’ha ajudat a créixer esportivament i personalment. És un club exemplar, la veritat. Li desitjo el millor, sempre vull que guanyi.
És un club que treballa especialment bé el planter...
A més, el primer equip també té un entrenador que hi confia, perquè al final acaba fent pujar molta gent del planter, dona moltes oportunitats. És un tret diferencial del Vila-real com a club respecte a d’altres.
Tots els equips de les categories inferiors juguen de la mateixa manera?
Sí. Mantenen sempre una mateixa línia; tenir la pilota, jugar des de darrere, dominar la possessió... Tots els entrenadors es reuneixen habitualment perquè tots els equips juguin igual. Llavors és futbol, cada equip potser té els seus matisos, però sempre és sobre la mateixa idea.
Va arribar al primer equip i va jugar a primera i també a l’Europa League, i abans va tastar la segona B, sempre de groguet. Ara és a segona A, una categoria que tothom diu que és tan diferent. Per què?
És que és molt igualada, tant en defensa com en atac, i tothom pot guanyar tothom. Si perdones, ho pagues. A primera els partits són més controlats, a segona s’ataca més ràpid.
Està cedit, jugant i oferint bon rendiment. El retorn al Vila-real el té al cap?
Ara mateix només em centro a jugar el màxim nombre de partits aquí amb l’Osca, on estic molt content, i tant de bo aconseguim l’objectiu, que és ascendir. La resta ja es veurà.
Em parlava d’aquesta competitivitat a la divisió de plata. Al final, l’objectiu de l’ascens es fa complicat per a tots.
Sí. Miri el Dépor, fa ben poc era a baix de tot i ara ja ha sortit. És una lliga molt igualada, molt. Aquest cap de setmana ens enfrontem dos equips que el curs passat estaven a primera divisió i si mira la classificació tenim diversos equips al davant.
Com es viu amb aquesta pressió d’haver d’ascendir?
Es viu amb responsabilitat. Sabem que s’ha fet un equip per pujar a primera divisió, però nosaltres hem d’anar partit a partit. Volem sumar els tres punts cada cap de setmana per intentar aconseguir l’objectiu.
El Girona està en la mateixa situació. Com el veu?
Té un potencial d’equip grandíssim, són uns jugadorassos. Sí que és veritat que potser els ha costat una mica més arrencar que a nosaltres, però al final som dos equips que estarem lluitant per l’ascens.
A tots dos els està costant obtenir punts a domicili. En el cas de l’Osca, a què és degut?
A casa, amb la nostra afició, potser tenim més control dels partits. A fora ens costa més tenir la possessió i, sobretot, en els últims minuts dels partits hem de tenir més tranquil·litat, ser nosaltres mateixos i dominar la pilota.
Com afronten el partit a Montilivi?
Venim d’una derrota dura al camp de la Ponferradina (3-1) i el millor que ens podia passar és jugar ara contra el Girona, un rival directe. Si guanyem, i estem tots convençuts per fer-ho, donarem un cop sobre la taula.
Quin partit preveu?
Serà molt disputat. Tots dos voldrem la possessió i crec que qui més la tingui, qui millor controli el partit, tindrà molt fet.
Com a lateral dret, té números per haver de vigilar Jairo o Brandon. Dos perfils ben diferents...
Primer he de jugar, que el mister compti amb mi. I després, doncs sí, són diferents, però al final t’enfrontes amb moltíssims futbolistes i un està preparat per jugar contra tota mena de jugadors.
Hi serà segur Stuani.
Si no és el millor, és un dels millors davanters de la categoria. Les estadístiques així ho demostren. Haurem d’estar molt pendents d’ell i tenir-lo controlat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.