Futbol.CAT 2a divisió B

LES ELIMINATÒRIES D'ASCENS

EIVISSA-CORNELLÀ

La llegenda ara és rival

Després de jugar 329 partits amb els verds, Pep Caballé va deixar el club fa un any per la porta gran amb la intenció de canviar d’aires i iniciar una aventura en l’Eivissa

El destí ha volgut que dissabte s’enfronti amb els eivissencs a l’equip del seu cor en la primera eliminatòria del ‘play-off’ d’ascens a 2a A

Pep Caballé: “Ara soc de l’Eivissa i encara que ho senti tinc clar que vull eliminar el Cornellà”
“El Cornellà és casa meva i hi vaig ser molt feliç, però necessitava provar una altra cosa”

Mira que han sortit futbolistes d’elit del futbol de base del Cornellà com Jordi Alba, Keita Baldé, Víctor Ruiz, Ignasi Miquel, Edgar Badia o Ilie Sánchez, però segurament cap d’ells és tan estimat per l’afició del Cornellà com Pep Caballé. Nascut a Maó però criat des de ben petit a Ripoll, el migcampista, que acaba de fer 30 anys, ha vestit la samarreta gairebé mitja vida. Concretament 13 anys, els que van des que va arribar al club sent juvenil fins a l’estiu passat, quan va prendre la decisió de canviar d’aires. El comiat, com no podia ser d’una altra manera, va ser d’allò més emotiu. “La sortida va ser molt bona i maca. Portava molts anys en el Cornellà i durant l’última temporada vaig començar a tenir la inquietud de provar alguna cosa diferent, un nou projecte, i llavors va aparèixer l’Eivissa, que em donava un projecte ambiciós que em va fer acabar de decidir”, explica el ripollès sobre la decisió de deixar el club de la seva vida. I és que en el futbol no professional la fidelitat dels futbolistes a un club cada vegada costa més de veure, sobretot en categories com 3a o 2a divisió B, les que ha tastat Caballé amb el Cornellà. Però el ripollès és un exemple del que vol dir vestir amb orgull una samarreta com la del conjunt del Baix Llobregat: “Hi vaig ser molt i molt feliç. Ha estat casa meva, ho és i ho serà, però al final la vida avança i els futbolistes tenim aquestes necessitats que et fan prendre un altre camí”, resumeix el migcampista.

Tancar l’etapa en el Cornellà va voler dir iniciar una nova etapa en l’Eivissa, on ja se sent d’allò més bé. “Ara és el meu club i em sento molt a gust amb tot el que l’envolta. Viure en una illa és una experiència diferent, i he pogut tractar amb una altra mena de jugadors i un món que tot és una novetat per a mi”, comenta Caballé. I el destí és capritxós, perquè després d’una temporada marcada per la pandèmia de la Covid-19 els dos equips de Pep Caballé, l’actual i el del seu cor, se les hauran dissabte (a les 20 h) en la primera eliminatòria de la fase d’ascens a 2a A. I això vol dir que només un podrà mantenir el somni d’arribar a la LFP. “El destí del futbol ha volgut que sigui així, i ara és el moment que he de mirar per mi i les coses són clares. Soc jugador de l’Eivissa, i tinc clar que les oportunitats com aquesta passen i cada vegada em queden menys anys de carrera, així que l’únic objectiu que tinc és eliminar el meu exequip per molt que ho senti”, valora Caballé, que tot i que ha viscut partits de copa contra el Madrid i contra el Barça –aquesta temporada s’hi va enfrontar amb l’Eivissa– i que aquest serà sense públic, reconeix que serà un dels partits més especials de la seva vida: “Serà un partit molt diferent per les emocions que generarà, i més en un partit de fase d’ascens a vida o mort, però soc conscient que vull pujar a 2a divisió A, perquè seria posar el colofó a la meva carrera.”

Amb el verd al cor

Passi el que passi dissabte, el nom de Pep Caballé estarà per sempre més escrit amb lletres d’or en la història del Cornellà. I no n’hi ha per a menys, ja que hi va jugar 329 partits. 171 a 3a divisió, 4 de promoció a 2a B, 141 a 2a divisió B, 9 de copa i 4 de promoció a 2a A, i hi va marcar un total de 14 gols. Una trajectòria d’onze temporades en el primer equip que va començar el curs 2008/09, quan l’equip acabava de pujar a 3a divisió. Ell era juvenil, però va tenir l’oportunitat d’estrenar-se amb tres partits. Des del curs següent, amb 19 anys acabats de fer, Pep Caballé ja es va convertir en un pilar per a l’equip jugant sempre més de 30 partits en les cinc temporades a tercera divisió. El seu creixement com a jugador anava lligat al creixement del club, i finalment, el curs 2013/14 i després d’una promoció fallida, el Cornellà i Pep Caballé van fer història pujant a 2a divisió B per primera vegada.

L’estrena en la categoria de bronze no va ser fàcil per a Pep Caballé. L’inici va ser màgic, amb una eliminatòria de copa contra el Madrid inclosa, fins que en un entrenament al gener es va lesionar de gravetat el genoll. Caballé va haver de viure nou mesos de recuperació, amb moments de dubtes de si podria tornar a jugar. Però el futbol i el Cornellà l’esperaven. Tant, que quan va tornar a jugar a l’octubre, ho va fer de titular al camp de l’Olímpic i ho va celebrar amb el seu primer gol a 2a B. Pep Caballé havia tornat i ho feia per fer més gran la història del Cornellà i la seva relació amb el club. Sent capità i un ídol per a l’afició amb un càntic personalitzat inclòs, el ripollès va guiar l’equip en les millors temporades de la seva història, acabant en la quarta posició les dues últimes que hi va estar –com ha acabat aquesta– i jugant dues promocions d’ascens, en què per desgràcia no van poder passar la primera eliminatòria.

Dissabte, l’obstacle del Cornellà per arribar més lluny que mai serà ell. Pep Caballé, una llegenda del club convertida en rival per un dia. Però només per un dia. I és que si el Cornellà guanya, el migcampista, tot i la decepció, segur que els animarà fins al final, i si és l’Eivissa qui supera l’eliminatòria, de ben segur que tots els aficionats del Cornellà desitjaran que Pep Caballé assoleixi l’ascens.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.