El plantejament surt bé

La posada en escena del Girona va ser brillant. L’equip dirigit per Míchel Sánchez va monopolitzar la pilota i va fer ballar com va voler els tinerfenys, de costat a costat. Els locals corrien com podien per aturar els gironins, que van estar a punt de començar a fer mal a través de Valery i Arnau, els dos carrilers més profunds que mai. Baena va provar un llançament amb rosca, Arnau no va trobar rematador en una internada marca de la casa i Santi Bueno, per molt que va estirar la cama, no va poder impactar amb la bota una falta lateral ben servida per Aleix. Els millors minuts del Girona van fer emmudir tímidament l’Heliodoro, tot i que qui va veure trencat el ritme van ser els blanc-i-vermells quan Corredera va fer una dura entrada a Iván Martín que el va enviar als vestidors.

L’escollit per rellevar el basc va ser Samu Saiz, que en les primeres accions no va estar del tot encertat. De fet, va coincidir amb una revifalla insular i Mario va intentar un primer xut entre els pals que Juan Carlos va aturar molt bé. La reacció dels de Ramis va ser un miratge que el Girona va trencar, primer, amb un avís de Samu Saiz des de la frontal que va fer lluir Juan Soriano i, tot seguit, amb un xut de Juanpe que Sergio González va aturar amb les mans a dins de l’àrea. L’àrbitre va xiular penal i Stuani va assumir la responsabilitat per enganyar el porter i fer emmudir, ara sí per complet, tota l’illa.

La reacció local no es va fer esperar i, amb més possessió, el Tenerife va avançar línies per menjar terreny al Girona, tot i que sense generar estrès a la defensa gironina.

Reacció fulgurant

Com segurament s’esperava, el Tenerife va sortir amb una marxa (o dues) més en la segona part. Empesos pel públic, els locals van tancar a la seva pròpia àrea els de Míchel, que treien aigua com podien fins que una centrada brutal de Corredera la va rematar Carlos Ruiz amb el cap al segon pal per despertar el seu equip i fer esclatar l’estadi. L’estirada de Juan Carlos no va servir per evitar el gol que tornava a empatar el matx.

El Girona, però, encara no havia dit l’última paraula i, tossut de mena, va fer el pas definitiu per plantar, ara sí, els dos peus a primera. Primer, gràcies a una acció de sort, el factor que havia faltat en ocasions anteriors, després que José León es fes en pròpia porteria l’1-2 a centrada de Baena, que havia combinat d’allò més bé amb Samu Saiz (68’). Amb el Tenerife estabornit, i també la seva afició, Valery va forçar una falta lateral que Aleix Garcia va posar amb música celestial on arribava Arnau Martínez. El de Premià va estirar la cama per alçar l’equip cap al cel de primera i tornar a l’elit. Tot i els 9 d’afegit i la tímida insistència dels de Ramis, el partit no va tenir més història que la d’un dels capítols més brillants dels 92 anys del Girona. L’elit torna a abraçar els gironins, per tossuts i orgullosos. Adeu, segona A! Hola, primera!