El partit que va disputar el Girona al Santiago Bernabéu va deixar diverses notes positives. A part del bon joc de l’equip i la consistència defensiva a l’alça, l’actuació de Gazzaniga, la competitivitat i l’esforç grupal, entre d’altres, damunt de la gespa del camp del Madrid, Yangel Herrera segurament va firmar el seu millor partit des que va aterrar en el club, cedit pel City, l’estiu passat. El veneçolà està traçant una línia clarament ascendent com a blanc-i-vermell, ja que s’ha de tenir en compte que va posar els dos peus en l’equip en el tram final de la pretemporada. A més, el migcampista es va lesionar tot just en la tercera jornada de lliga contra el Celta, a Montilivi, i no va reaparèixer fins a la setena, després de l’aturada de seleccions per data FIFA, una mica més d’un mes després de fer-se la lesió muscular contra el conjunt gallec. A poc a poc, Míchel, un dels seus principals valedors, l’ha anat introduint de nou a l’equip en cada un dels dibuixos que ha utilitzat darrerament: el 3-4-2-1, el 3-4-1-2 o el 4-4-2 dels últims tres enfrontaments, contra l’Almeria, l’Osasuna i el Madrid.

En el darrer duel, en el que s’assemblava més a un 4-2-3-1 o un 4-4-1-1 amb Yan Couto i Valery ocupant els dos extrems, va ser quan el veneçolà va excel·lir. Yangel va cobrir una extensió de terreny considerable per ajudar en defensa Aleix Garcia i Oriol Romeu davant de Luca Modric, Toni Kroos i Camavinga –sense pilota el sistema gironí era clarament un 4-5-1 amb Taty sol a la punta–, però també va tenir prou força per trepitjar l’àrea blanca més d’una vegada. I és que l’oportunitat més clara de les tres que va tenir el Girona en el primer temps va caure a les botes de l’ex de l’Espanyol o el Granada, quan, assistit per Valery, va estavellar una rematada amb molta potència al travesser de la porteria de Courtois.

Yangel va guanyar duels amb jugadors de talla mundial, va imprimir caràcter quan l’equip ho va necessitar mostrant-se expeditiu i, en definitiva, s’ha convertit en un element clau en el canvi, a millor, que ha tingut l’equip pel que fa a solidesa defensiva. A Míchel li costarà trobar l’encaix ideal per al veneçolà amb un Aleix Garcia i un Romeu a un nivell brillant ocupant la medul·lar. Escorat a la banda, Yangel no sembla tan determinant, si bé fa esforços que l’equip també nota per augmentar la seva competitivitat.