Un forat profund

Tal com apuntava a finals de la setmana passada, el traspàs d’Oriol Romeu es tancarà per uns 5 milions d’euros –el valor de la clàusula de rescissió– més una petita quantitat en concepte de variables i la cessió de Pablo Torre per una temporada. Unes xifres amb les quals el Girona s’ha hagut de resignar perquè, davant la voluntat del futbolista d’anar al Barça, la clàusula no permetia més marge de maniobra. De fet, els gironins encara han aconseguit més del que era estrictament necessari, segurament a canvi de diferir alguns pagaments.

No hi ha dubte que per al Girona el traspàs d’Oriol Romeu al Barça no és satisfactori ni econòmicament ni esportivament. Ara bé, econòmicament l’operació encara té certs rendiments positius, ja que la venda del migcampista passarà a ser la tercera més alta de la història del club. Només Portu, per qui la Real Sociedad va pagar 10 milions d’euros, i Pedro Porro, a qui el Girona va traspassar al Manchester City a canvi d’uns 6 milions d’euros. A la caixa, el traspàs que deixa Romeu se suma al que va deixar Terrats, d’uns 2,5 milions, i dona al club un cert marge de maniobra. A més, cal no oblidar que el salari del d’Ulldecona era un dels importants de la plantilla.

Per molt que es puguin trobar certs aspectes positius econòmicament, el que és innegable és que la sortida d’Oriol Romeu és un cop duríssim al projecte esportiu dels gironins. Així, el Girona tindrà una mica més de múscul econòmic, però ni de bon tros el necessari per trobar un jugador que pugui aportar el mateix que l’ara nou jugador del Barça la temporada passada. Perquè els gironins perden el seu pal de paller, el jugador que va donar equilibri a l’equip, el futbolista que va sostenir la plantilla en els moments més delicats, i una persona que en menys d’un any s’havia convertit en un pilar dins del vestidor per la seva experiència en el futbol d’elit i la seva personalitat dins i fora del terreny de joc.

Trobar futbolistes que en només un any hagin deixat la mateixa petjada a Montilivi que Oriol Romeu no és gens fàcil. I segurament el més greu és que dos que s’hi acosten, com podrien ser Taty Castellanos i Rodrigo Riquelme, també han deixat l’equip aquest estiu, per molt que en aquests casos ja es donés per segur pel fet de venir cedits. A banda de les sensacions i els importantíssims intangibles, la temporada passada d’Oriol Romeu en el Girona també va ser magnífica en xifres. Consolidat com un dels grans recuperadors de la lliga, Oriol Romeu va disputar pràcticament tots els minuts possibles en la lliga. Es va perdre les tres primeres jornades perquè encara no havia fitxat, però després va ser titular sempre excepte els dos partits en què va estar sancionat i només va deixar de jugar els noranta minuts en dos partits –un per lesió i un per expulsió–. A més, va marcar dos gols, cosa que només havia fet una vegada en la seva carrera en una mateixa temporada.

Relleus a la vista

Un cop confirmat l’adeu d’Oriol Romeu, el Girona s’ha de centrar a trobar el millor recanvi possible, cosa que lògicament serà una missió complicadíssima. L’únic futbolista amb un perfil similar de la plantilla és Ibra Kebé, però després d’un any lesionat té molts números per sortir cedit, de manera que el recanvi del d’Ulldecona haurà de venir de fora –la marxa de Terrats, en una altra operació econòmicament insatisfactòria, ara encara fa més mal. Qui més possibilitats té d’arribar, a banda de Nico González que encara podria venir cedit del Barça si no va al Porto, és el migcampista del Manchester City Máximo Perrone, a l’agenda dels gironins des de fa setmanes i que sense Romeu podria ser una peça encara més important al centre del camp. Una operació que ara cal accelerar.