Algun dia tocarà despertar-se del somni, però de moment s’ha de gaudir. El Girona continua amb la seva marxa triomfal en aquest inici de lliga, i el que és millor: sembla que cada dia hi sumi més arguments. Perquè la del Nuevo Los Cármenes va ser molt més que una victòria (2-4). El Girona va tornar a fer una demostració de força al camp del Granada, sobretot en la primera part, en què es va exhibir contra un conjunt andalús que va semblar una marioneta a les mans dels gironins. Van ser els millors minuts de la temporada, i pràcticament es podria dir que de l’era Míchel, tot i que això són paraules importants. Si més no, els gols de Tsygankov, Savinho i David López van permetre arribar al descans amb un contundent 0-3, però que encara semblava curt pel que s’havia vist damunt la gespa. En la segona part, això sí, els locals van treure l’orgull i el Girona va haver de patir en alguns moments després que Uzuni i Lucas Boyé situessin el 2-3 en el marcador, tot i que el gol definitiu de Yan Couto va fer que els últims minuts fossin més o menys tranquils per assegurar una victòria històrica, ja que els de Míchel han signat el millor inici de temporada de la història en la LFP i han encadenat quatre victòries per primera vegada a la història en la màxima categoria. Paraules importants, per molt que la diferència de gols respecte al Barça els deixi ara en la tercera posició de la classificació.

El duel a Granada es preveia vistós, però potser no tant com ho va ser finalment. Els andalusos van sortir amb un equip extremament ofensiu i el Girona, amb les novetats d’Eric Garcia –de central, amb David López al mig–, Yan Couto i Dovbyk a l’onze, ho va saber aprofitar. Els gironins van guanyar la lluita per la possessió i, amb un ritme de pilota vertiginós, van fer el que van voler amb els andalusos, que només van intimidar per les bandes amb centrades de Bryan i Callejón. La superioritat del Girona era clara i es va traduir en el resultat gràcies al talent individual. Primer, de Tsygankov, que va marcar el 0-1 amb un xut amb rosca des de la frontal (22’), i després, de Savinho, que ja havia iniciat l’acció del primer gol i que va finalitzar una recuperació d’Aleix Garcia amb un xut potent que va superar un tou Raúl Fernández (31’). Per si no n’hi havia prou amb l’exhibició futbolística, els de Míchel hi van afegir la perfecció en l’estratègia, ja que el 0-3 va arribar en el minut 34 en una falta que va servir Aleix Garcia, va despenjar Dovbyk al segon pal i va empènyer David López al fons de la porteria.

Van ser tres gols, però en podrien haver estat més. Potser no per ocasions –perquè si una cosa van tenir els gironins va ser efectivitat de cara a porteria, malgrat que sí que van tenir una altra ocasió claríssima en què Ignasi Miquel va evitar sobre la línia el gol de Tsygankov (41’)–, però sí per la superioritat bestial que va mostrar l’equip, que es va agradar més que mai. Van ser 45 minuts brillants en clau col·lectiva, sense que pràcticament s’hi pogués posar un però. I també en clau individual, amb grans actuacions de gairebé tothom. Fins i tot de Dovbyk, que sense sort en el gol va fer un partit bestial jugant d’esquena a porteria i donant vida als companys.