Durant moltes temporades, la copa ha fet nosa al Girona. Ja sigui per la poca profunditat de plantilla o per la dificultat d’assolir els objectius principals en la competició regular. Des que l’any 2008 el club blanc-i-vermell va aterrar al futbol professional, els gironins hi han participat en totes les ocasions, quinze, però tan sols han pogut arribar a vuitens de final tres cops i en un total de nou vegades l’equip no ha assolit ni els setzens de final. De mica en mica, però, la competició per excel·lència de la federació espanyola ha fet menys nosa als catalans. Des que el Girona va pujar a primera divisió, l’any 2017, l’equip ha rendit a un millor nivell i ha aconseguit assolir els millors resultats de la història del club.

Ni pena ni glòria

Entre el 2008 i el 2017, el Girona només va poder superar una vegada les primeres eliminatòries, el curs 2013/14, el qual va caure eliminat contra un Getafe de primera divisió. En la tornada al Coliseum, la diferència de competició va pesar i l’efectivitat dels blaus va ser decisiva. En aquell equip hi havia jugadors de renom com Lafita, Pedro León, Gavilan, Sarabia i Colunga, entre d’altres. Els gironins estaven entrenats per Ricardo Rodríguez, que va ser destituït després de la derrota en terres madrilenyes. Jandro, Matamala, Migue, Felipe i Eloi eren jugadors de pes als vestidors.

L’Hèrcules, el Celta i el Deportivo, clubs històrics que han estat botxins en la història recent del Girona en la copa. Tot just començar, els catalans eren eliminats i superar la barrera dels setzens de final era pràcticament inimaginable. L’Osca, en dues ocasions, també va eliminar els catalans per la mínima. En la primera ocasió, el curs 2010/11, els aragonesos van guanyar en els penals després d’empatar a un gol (3-5). El segon curs, a El Alcoraz, l’Osca va aconseguir la classificació gràcies a un gol en solitari de Ferreiro en el segon temps. Els de Machín acabarien el curs assolint un ascens històric a la màxima categoria, l’any 2017.

Per arribar lluny?

Enguany, l’equip es troba en la millor situació possible en la lliga. En els primers nou partits, el Girona ha aconseguit 22 punts i ha deixat així la permanència mig lligada quan encara no s’ha arribat ni a un terç de la competició. A banda dels punts, amb aquesta situació, Míchel Sánchez es podrà prendre encara més seriosament la copa. El tècnic madrileny ha insistit en nombroses ocasions que el torneig és important per agafar ritme i veure els jugadors que disposen de menys minuts. De retruc, el de Vallecas també té entre cella i cella escriure capítols de la història del Girona. Així doncs, l’objectiu serà superar els quarts de final i classificar-se per primera vegada en la història de l’entitat gironina entre els quatre millors clubs del torneig, a semifinals.

L’any 2019, a les ordres d’Eusebio Sacristán, els blanc-i-vermells es van classificar per als quarts de final eliminant equips com l’Alavés i l’Atlético de Madrid. Contra els indis, el Girona va fer bo un empat a casa (1-1), va aconseguir de nou un empat al Wanda Metropolitano (3-3) i es va situar entre els vuit millors conjunts. El matx va ser recordat pel gol in extremis de Doumbia, a banda de l’estrena golejadora d’un jove Valery Fernández amb el primer equip gironí. El de l’Escala celebrava un autèntic golàs des de fora l’àrea. La celebració va ser còmica, ja que el jugador, enmig de l’eufòria, no va saber trobar els seus familiar per dedicar-los el gol.

En els tres cursos posteriors (2019-2022), tots tres a segona divisió, el Girona va aconseguir arribar, almenys, fins a setzens de final. El Vila-real va eliminar els gironins en dues ocasions de manera consecutiva. Amb Pep Lluís Martí (19/20) i amb Franciso (20/21), tots dos en un enfrontament a Montilivi. L’any de l’ascens, el Girona també va poder escalar fins als vuitens de final fins que el Rayo va eliminar els de Míchel Sánchez a casa (1-2).

Eren bons registres per a un conjunt català que quedava a les portes de primera divisió any rere any i que no prioritzava arribar lluny en la copa. Finalment, la història es va anar canviant, així com el Girona s’anava instal·lant, cada vegada més, en el primer nivell del futbol europeu. Si en algun moment algú pot pensar a fer grans coses en la copa, és aquest curs. Ara bé, no serà fàcil tombar rècords i encara menys contra equips humils, treballadors i molt motivats.