El Girona fa jornades que viu instal·lat en un núvol que el manté en les posicions més altes de la classificació. Per mèrits propis, gràcies al joc que despleguen i també al gran estat de forma que han assolit o que van pel camí d’assolir la majoria dels jugadors que participen d’aquest gran èxit. Un dels futbolistes que millor exemplifiquen la posada a punt i l’evolució en el seu joc és Artem Dovbyk, que si bé físicament va arribar al Girona competint amb el seu equip anterior, el Dnipró-1, en les prèvies de la Champions League, en l’aspecte tàctic i tècnic s’ha hagut d’adaptar a marxes forçades a un nou entorn, cultura i futbol. L’ucraïnès va marcar en la seva estrena a Anoeta, en la primera jornada, una setmana abans de trepitjar terres gironines i, a poc a poc, ha anat assumint el paper protagonista que tothom esperava en la referència de l’atac, davant d’un Stuani que, de nou, s’ha adaptat de manera envejable a un rol més secundari però igual de protagonista pel que fa als gols que aporta a l’equip. Dovbyk encadena sis titularitats en la lliga i en aquesta sèrie l’equip ha signat cinc triomfs i sols ha perdut contra el Madrid, i l’atacant ha fet quatre dianes i dues assistències. Gens malament.

Dovbyk va arribar al Girona després que el club fes una aposta ferma per ell i pagués set milions d’euros pel 50% dels seus drets al Dnipró-1 i al Midtjylland. L’ariet va firmar per cinc temporades, fent també ell una aposta per l’entitat gironina, que buscava el relleu de Taty Castellanos –autor de tretze dianes el curs passat– i un valor a l’alça en un mercat de l’Est en què cada vegada hi ha més oportunitats –Tsygankov n’és un altre gran exemple–. El de Txerkassi va fer el seu primer doblet en el futbol espanyol en el darrer partit contra l’Almeria i s’enfila fins a les cinc dianes en la lliga, només en deu jornades i en 501 minuts de joc. És a dir, que Dovbyk fa gol cada 100 minuts, i el millor és que ho fa necessitant poques rematades –marca cada dos xuts a porteria.

L’alt nivell d’efectivitat ha situat l’ariet ucraïnès com a màxim artiller de l’equip, desempatant amb Yangel Herrera, Savinho i el mateix Stuani, que ja acumulen també tres gols, i li ha permès guanyar encara més protagonisme en el joc i en la incidència ofensiva. Dovbyk, cada vegada més, demostra ser un davanter total, ja que, a més de gols, el més important, també genera joc ofensiu als companys, i juga d’esquena per aguantar la pilota i descongestionar l’atac, però també a l’espai, trencant per l’esquena dels centrals i aportant varietat de recursos i mecanismes que són clau per desestructurar les defenses rivals. Artem també fixa centrals per la seva gran envergadura i amenaça aèria i, tot i que no és el seu fort, mostra detalls de bona tècnica per deixar enrere adversaris.

En dues jornades consecutives, al camp del Granada i a casa contra el Mallorca, el davanter va fer dues assistències de gol als companys –a David López, amb el cap, i a Savinho, fent una paret en zona de tres quarts– i va demostrar que pot aportar molt més que gol i que el seu nivell d’implicació amb la idea i la filosofia de Míchel és cada vegada millor.