El Girona va perdre al camp del Getafe i va deixar escapar una oportunitat d’or de continuar posant el llaç a l’accés a la propera edició de la lliga de campions. Al contrari: els resultats de la jornada deixen els de Michel tercers a set punts del cinquè en la classificació, un coixí que es redueix a falta de nou jornades per al final d’una temporada que serà històrica passi el que passi, però que tindria un colofó brutal si els gironins s’asseguren participar en la màxima competició continental. Pel que significaria des del punt de vista esportiu, el pressupostari i el mediàtic per a un club de les dimensions del gironí.

L’encallada a domicili està passant factura a un Girona que està notant com certs futbolistes han baixat el nivell excels de la primera volta. Mantenir la matrícula d’honor era gairebé un impossible i, de fet, els de Míchel tenen com a gran taca en l’expedient les quatre derrotes consecutives fora de casa, cinc els últims sis partits comptant el matx dels quarts de la copa a partit únic contra el Mallorca. Si bé en les dues primeres derrotes a domicili els estadis i els rivals imposaven respecte per ser dos dels més complicats de la categoria –al Bernabéu contra el Madrid (4-0) i a San Mamés contra l’Athletic (3-2)–, els dos següents contra el Mallorca i el Getafe (1-0) han deixat més fred un entorn que somiava, com a mínim, a apropar-se al gran ritme de punts de la primera volta. El sotrac de resultats fora ha vingut acompanyat d’una davallada del rendiment i l’efectivitat ofensiva inaudita en futbolistes com ara Dovbyk, que encadena set partits sense veure porteria i comença a preocupar l’ansietat que se li pugui generar.

La sort del Girona és la increïble ratxa positiva a Montilivi, on només ha perdut un partit en tota la campanya –contra el Madrid, el 30 de setembre– i en l’actualitat hi encadena deu partits de lliga sense perdre, onze comptant l’eliminatòria dels vuitens a partit únic contra el Rayo Vallecano. I és que, veient el rendiment fora de casa en la segona volta –només queda visitar l’Atlético, Las Palmas, l’Alavés i el València–, els resultats com a locals que puguin lligar els gironins els cinc partits que queden per disputar davant la seva afició –contra el Betis, el Cadis, el Barça, el Vila-real i Granada– seran vitals per aconseguir els 10 o 12 punts que falten per segellar virtualment la classificació per a la Champions. Algun punt o triomf haurien d’aconseguir els de Míchel com a visitants, rèdits que serviran per donar l’empenta definitiva juntament amb els duels directes que encara resten per disputar-se.