Més esport

MARC PARÉ

CAMPIÓ DEL MÓN SURF DE VENT

“Quan et surt, és molt satisfactori”

“La gent quan ve cap aquí està contenta: se sent còmoda i ben tractada”

“Des d’aquell moment que hi estic enganxat, perdut!”

Potser no t’hi pots guanyar la vida tan bé com en altres esports. Però si et mous en pots viure

Marc Paré (Manlleu, 1998) és campió del món jove de surf de vent en la modalitat d’onades, els dos darrers anys. També ho va ser d’eslàlom, la modalitat el campionat del món de la qual es disputa la setmana que ve a Sant Pere Pescador, el 2014. “És un recorregut en forma d’ema i fem diferents mànigues i eliminatòries, que passa el top-4 de cadascuna” diu l’11è del món absolut i millor youth en la seva especialitat respecte la que es fa a la Costa Brava, que no es perd “perquè és la d’aquí a casa. Els patrocinadors ja volen que em centri en onades, el meu focus”.

Per a profans. Diferència entre onades i eslàlom?
Sí, només faltaria: eslàlom, no necessites que hi hagi onades. És una cursa i guanya el que arriba primer. I en onades, necessites uns jutges i que hi hagi condicions de mar. Sortint cap a fora, fem salts i figures a l’aire i, tornant, es basa a fer surf en l’onada i moure’t cap a dins fent-hi figures, que anant a fora no compten.
Aquí a Sant Pere Pescador ja hi ha competit abans, però no és el seu fort.
Des del 2014, em sembla. Necessites un físic que no tinc perquè jo soc més d’onades, més prim. I el dels d’onades és més gros, per agafar més velocitat. M’hi puc defensar amb vent fluix perquè peso menys i em puc escapar a l’hora de girar les boies, soc una mica més àgil.
El seu dia a dia com a professional deu ser amunt i avall arreu del món, no?
La nostra temporada, la d’onades, comença a Canàries. I la última solia ser a Hawaii a l’octubre, però l’any passat no es va fer. Normalment m’hi quedava un temps més per entrenar i llavors torno a casa. Després, marxo a Sud-àfrica dos o tres mesos. Quan soc aquí vaig amb la furgoneta buscant una mica la previsió fins l’abril que torno a Hawaii, per Setmana Santa, que tenim el photoshoot que és per fer les fotos amb el material per a l’any següent. És una mica el meu any i, de proves, tenim Gran Canària, Tenerife, Alemanya, que després per exemple l’any passat vaig voltar per Dinamarca i vaig baixar per Escòcia, al nord, en una illa i a fer una prova... És sempre voltant, quan estic a Europa amb furgo i si no, amb avió.
Té cara B, aquesta vida de pel·lícula? O encara no li ha tocat viure-la?
Potser no t’hi pots guanyar la vida tan bé com en altres esports. És la part una mica més trista, però penso que si ets espavilat i mires de moure’t una mica, fer-te veure, com jo, que faig més proves encara que no siguin d’onades, o el tema de la promoció... Tens aquest extra, es fixen en tu i pots viure’n, d’això.
Ara que ve la PWA de la Costa Brava, què té de diferent? A les presentacions sempre diuen que és pel camp de regates, al costat del lloc on s’estan els surfistes. És així?
Fa molts any que es fa i en Panxo [Pi i Sunyer] sempre ha treballat en això, per organitzar la prova juntament amb el Càmping la Ballena Alegre. I la veritat és que la Costa Brava és un lloc excepcional. Tot i que no sigui tan bo per fer onades perquè costa més que passi, per a eslàlom i foil és espectacular. Tenim vent tèrmic absolutament cada dia, en aquesta època. Per això cada any hem pogut treure un resultat. I la gent quan ve cap aquí, pel que he sentit, està contenta: se sent còmoda i ben tractada. En altres llocs és més complicat, no et pots quedar al mateix lloc que es fa la competició. Aquí l’organització i la manera que està muntat és genial.
Competeix amb el GEN Roses, però de la Plana de Vic, surten surfistes?
Tot va començar de petit: els meus avis tenien apartament aquí i amb els meus pares veníem de vacances. Tinc la imatge al cap, amb 5 anys estar a la platja de la Perola, a Roses. Hi havia un equip i allò que ets petit i et cau en gràcia. Vaig demanar de provar-ho i al club em van deixar provar-ho un dia. Però amb cinc anys no vaig poder ni aixecar la vela. Al meu pare i la meva germana també els va fer gràcia i van seguir fent classes i navegant. Ell per Nadal va comprar un equip de surf de vent i per Setmana Santa vaig tornar-ho a provar i, des d’aquell moment, que hi estic enganxat, perdut!
És talent? Aixecar la vela i dir que això és allò meu?
El que passa és que molta gent ho deixa o se’n va a fer altres esports, més fàcils entre cometes. És un esport lent d’aprendre, necessites hores i has de tenir ganes i motivació. I quan et surt és molt satisfactori. Costa i és complicat millorar. I hi ha gent amb més talent però és un esport satisfactori, una sensació totalment diferent. És molt guai.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)