Handbol

DAVID MASMIQUEL

JUGADOR HANDBOL BORDILS

“La il·lusió és espectacular”

“Va ser brutal, però me’n vaig anar amb la sensació que encara no em tocava”

“És una millora que no exclou a ningú”, diu Masmi sobre el seu retorn, el d’Esteve Ferrer i el de Canyi

Salto a la pista i em bull la sang encara. M’encanta l’handbol i poder entrenar-me i jugar de tant en tant és fantàstic

Les circumstàncies familiars van precipitar l’adeu de David Masmiquel (Sant Dalmai, 1982) del Bordils, a plata. El pivot era una peça clau després de jugar set fases d’ascens, quatre amb el GEiEG i tres amb el conjunt del Blanc i Verd. El club va fer oficial ahir el seu retorn, anunciat aquesta setmana a L’Esportiu, i dilluns es posarà a les ordres de Sergi Catarain en el primer entrenament de la sisena temporada a plata.

Torna. I el 2016 va sortir per la porta gran; el van mantejar i tot en el darrer partit de lliga.
Doncs sí, ha anat així, ja ho veus. No em tocava plegar encara i, de fet, no em vaig desvincular de l’handbol. A Banyoles vam pujar de segona a primera catalana i la temporada passada amb el GEiEG vaig anar a alguns entrenaments i a tots els partits que vaig poder. Parlant amb l’entrenador, amb en Cata, em va fer l’oferta i em va dir que vingués, que si em veia amb cor a ell li agradaria que hi fos per donar un cop de mà amb la meva experiència, per ajudar la mainada i tot plegat. I en vam parlar a casa i vam arribar a la conclusió que sí que podria ser. Així també em podria treure l’espina d’haver plegat tan malament. El comiat va ser brutal i tot molt maco, però me’n vaig anar amb aquella sensació que encara no em tocava plegar.
Se’l veu amb molta il·lusió...
Sí, i a més quan tens una altra criatura, que en tinc dos i encara és més difícil de compaginar. Però tinc aquella motivació, de fa temps, que el meu fill em veiés jugar i veus que o no podrà ser o no se’n recordarà... I ara tinc el petit que té dos anys i dius, per què no? Que ell en pugui gaudir. I jo també: treure’m aquella espina que em va quedar fa dos anys ja.
Encara li quedava corda, doncs?
Sí que me’n queda, sí. I aquella sensació que salto a la pista i em bull la sang encara. I això ho vaig notar tant quan era a Banyoles com quan era al GEiEG. No era el moment de plegar i ho podré fer més bé o més malament. Estaré millor o pitjor físicament. Però m’encanta l’handbol i poder entrenar-me i jugar de tant en tant és fantàstic. I no he de demostrar res a ningú. Perquè una de les condicions, o premisses, és que vaig de tercer pivot, de jugador veterà que aporta més en els entrenaments...
Sergi Catarain va dir que espera apujar el nivell dels entrenaments i que vostè jugui en moments de partit molt concrets.
Sí, perquè hi ha situacions de partit o d’entrenament en què pots dir: mira, això és una situació real i quan passa això el millor és que et posis de tal manera. Perquè, collons, fa 28 anys que jugo a handbol! O 29 ja... I poder aportar aquesta experiència als nois joves o, no ho sé, la temporada és molt llarga i aquest any passat en Jairo [Montes], per exemple, es va fer mal al genoll, al menisc, i es van quedar amb un sol pivot. I l’Uri [Márquez] també treballa i, per circumstàncies, et pots trobar un cap de setmana sense pivots o només amb un. I dius, Masmi si pots donar un relleu, que tampoc és treure les castanyes del foc, sinó una rotació de deu minuts i que l’altre no hagi d’estar jugant els 60 minuts perquè evidentment, en la categoria que estem, jugar-los és complicat i més fer-ho a un alt nivell. Si puc donar aire al pivot o aportar el que pugui, jo estaré més content que res... [riu]
En aquests dos anys ha canviat mig equip, la junta, el tècnic...
Jo hi he estat sempre vinculat, a l’equip. Xarxes socials, grups interns de WhatsApp... Són els meus amics i l’any passat, que em vaig casar, l’equip sencer va venir al meu casament. Hi he mantingut la relació i no perds el contacte. Potser n’hi ha dos o tres que potser no conec tant, però entre que venen de la base i ja s’havien entrenat amb nosaltres, com jo, que encara que estigués en altres equips a quatre o cinc entrenaments a l’any hi anava..., mantens la relació. I els canvis que dius són molt positius: entrenador, baixes i altes de jugadors que segueixen tots remant en la mateixa direcció... No em preocupa gens ni mica, aquest aspecte.
Tampoc és l’únic que torna, no?
Exacte, en Canyi, si per la feina s’ho pot combinar i pot jugar... O l’Esteve, que també torna i és un gran al·licient. I crec que ell sí que està en un gran nivell i que pot tirar l’equip endavant. Jo no, però no negaré que poder tornar a jugar al seu costat em fa una il·lusió espectacular. Tant pels partits que vaig jugar amb ells com amb en Jordi González o en Marc Prat... És genial tornar a jugar amb ells i aportar la meva experiència.
En aquest temps, Sergi Mach i Arnau Palahí gairebé han dut el pes de l’equip. I amb 20 anys...
És espectacular. I ja venim de més anys així: s’està demostrant que quan a una persona se li dona la responsabilitat hi ha un canvi i aquella persona respon. Ja va passar estant a Plata amb l’Edu Nonó i l’Esteve Ferrer. Després, quan van marxar ells, va aparèixer en Dalmau Huix i va començar a despuntar en Sergi. L’Uri, quan jo vaig plegar, va fer un salt espectacular, que ja ho feia molt bé i ho va fer millor. En defensa sempre s’ha anat millorant... I ara que els ha tocat a ells, si fa o no fa el mateix. Amb la joventut que tenen... Són joves però tenen experiència, de jugar campionats i entrenar-se molt temps amb el primer equip: saben els mecanismes i aquest any que ve pel que fa a l’equip les coses pinten molt bé perquè si als que ja hi havia hi afegeixes jugadors com l’Esteve i en Marc Canyigueral, no fas cap canvi i reforces l’equip. Espero que es noti i és una millora que no exclou a ningú. Ve gent de la casa que ha estat vinculada al club i hi afegeixes gent que pot aportar moltes coses.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)