Amb quatre títols en les cinc últimes edicions, la selecció de França encapçala la nòmina de favorits al títol mundial d’handbol que es posa en joc a partir d’avui i fins el diumenge 27 de gener en diverses seus d’Alemanya i Dinamarca, els dos països que s’atribueixen la paternitat d’aquest esport. Tot i el potencial del combinat bleu, l’equip dirigit per Didier Dinart i Guillaume Gille no sembla tenir el poder intimidatori d’altres èpoques, després de les retirades de Thierry Omeyer (de la selecció) i Daniel Narcisse (definitiva), i sobretot per la baixa per lesió del considerat millor jugador del món, l’exblaugrana Nikola Karabatic. El central del París Saint-Germain va passar per la sala d’operacions a mitjan octubre per una lesió al peu esquerre i no es descarta que es pugui incorporar a la competició a mig fer després d’haver reduït notablement els terminis previstos per a la recuperació. En tot cas, serà l’hora perquè els components més joves de la selecció francesa, com els blaugrana Ludovic Fàbregas i Dika Mem, o els laterals Melvin Richardson (Montpeller) i Nedim Remili (PSG), alguns amb força recorregut dins l’equip de Les Experts, facin un pas endavant.

Més enllà de la capacitat competitiva de França, el ventall de candidats a ocupar les places d’honor és molt ampli, tal com ha quedat reflectit en els últims grans campionats, i s’hi ha de comptar els amfitrions, Alemanya i Dinamarca; Espanya, vigent campiona europea; Suècia, subcampiona continental; Noruega, liderada per l’estrella del moment Sander Sagosen, i Croàcia. El combinat alemany té tots els ingredients per aspirar a tot, però arriba a la competició amb molts dubtes. L’islandès Dagur Sigurdsson els va conduir al tron europeu el 2016, però l’any passat van oferir un paper molt discret a Croàcia i només van poder segellar dues victòries, contra Montenegro i la República Txeca. L’equip de Christian Prokop, que avui obre el foc contra la Corea unificada (18.15 h a Berlín), figura en el grup més complicat, amb la totpoderosa França, Rússia, Sèrbia i Brasil. Més accessible sembla el camí de l’altre organitzador, Dinamarca, encapçalada per la millor versió de Mikkel Hansen i amb el golejador blaugrana Casper Mortensen com una de les seves armes ofensives. La campiona olímpica jugarà l’altre partit de la jornada inaugural contra Xile (20.15 h a Copenhaguen). El gran rival de grup, però, serà Noruega, que a més de l’immens talent de Sagosen presenta un equip molt complet i tota una garantia de bon joc. Completen el grup C Àustria, Aràbia Saudita i la Tunísia del tortosí Toni Gerona, vigent campiona africana. El gran favorit del grup D, que tindrà el camp base a Copenhaguen, és Suècia, que continua el seu procés de creixement a les ordres de Kristján Andrésson, futur entrenador del Rhein-Neckar Löwen. En les seves files hi destaca el central Jim Gottfridsson, escollit el jugador més valuós de l’últim europeu. Argentina, Hongria, el Qatar de Valero Rivera i l’Egipte de David Davis són els altres equips que es jugarien les altres dues places per accedir a la segona fase. Angola serà la ventafocs del grup.