Handbol

ESTEVE FERRER

CENTRAL HANDBOL BORDILS

“La segona serà divertida”

“Que a casa juguem bé i a fora perdem, és el conte que hem de sentir”, diu sobre el final de la primera volta

“La maduresa i tants partits junts fan que ja t’ho agafis diferent”

N’hem vist de tots colors. I sabem que el més important és arribar al final amb possibilitats, quan t’hi jugues guanyar o no

Jordi González va ser decisiu en el primer triomf del Bordils com a visitant en la lliga, aturant un penal a 4 segons del final amb 26-27. Un desenllaç que no s’explica sense la segona meitat d’Esteve Ferrer a La Verneda, quan va fer els seus 6 gols i va participar en els tres últims (dos i assistència). “Els hem tingut molt desgastats, l’Esteve s’hi ha pogut encarar, ha pogut desequilibrar i n’hem tret més profit”, comentava Sergi Catarain dissabte sobre el desenllaç. Present en l’amistós contra Catalunya, el central banyolí (1989) revisa la primera volta, el curs del seu retorn al Blanc i Verd després de dues temporades al Tuïr francès.

Victòria fora i selecció l’endemà: un cap de setmana rodó. I això que contra l’Adrianenc comença amb tres errors, penal inclòs...
Em sembla que no m’havia passat mai, però, bé, és més important com s’acaba que com es comença. I a Granollers al final li dones més valor perquè et trobes gent, ho comentes. Podríem haver perdut, empatat o guanyat. I, quan ganyes, tot és diferent.
Amb l’últim penal què li passa pel cap, que almenys empaten?
Sí, és això. I havíem quedat amb un menys per l’exclusió d’en Prat i ens tornen a atacar. I quan xiulen el penal penses que com a mínim tindrem un empat. Fins que en Jordi el para, que com l’equip en general no havia fet un bon partit, però, mira, al final...
A ell també el canvien al principi. Van notar estar un mes sense competir? Per molts amistosos...
Suposo que és una mica l’excusa que tenim. Perquè no s’entén gaire: estàvem conscienciats que era un camp difícil, perquè el Barça hi havia perdut, Torrelavega empatat i equips importants hi havien patit, allà. Per a nosaltres era vital i la veritat és que, no sé si va ser aquest mes d’inactivitat, ells van sortir molt bé i nosaltres una mica que no sabíem on érem... Vam començar molt malament.
Aixecar tres desavantatges de 7: 13-6, 14-7 i 17-10... Experiència?
Al final és el bo que tenim, haver jugat tants anys junts i que al costat tinguis un amic. L’un per l’altre ens anem animant. Per molt enfonsat que estiguis o malament que hagis començat, veus que t’anima, el company ho fa millor que tu i t’anima. I, per molt que fóssim a Barcelona, no semblava que juguéssim a fora, perquè hi havia més gent del Bordils.
Tres 0-3: 14-10, 17-14 abans de la mitja part i el 26-27 final. El descans és clau per fer el 0-8.
El segon entrenador en la selecció és en Lorenzo Rueda. I ho vam comentar, que anaven guanyant de 7 a la primera part i hi arriben de 4. I que, vulguis o no, era molt diferent. A la segona part atacàvem nosaltres, que la perdem, ells no marquen i després nosaltres sí. Per ells el més 7 potser tot era alegria.
Es posen 17-18 i encaixen un 4-0.
Ens posem al davant dues vegades en tot el partit. Però no estaven mal jugats, no ho fèiem malament, ni amb males decisions.
Saber llegir el moment de partit?
Mirant-ho fredament, com en tots els partits fora de casa, arribem al final amb possibilitats. Que en Cata demana temps mort, fem el que ens mana i marquem. Ells en demanen i nosaltres estàvem força calmats: a vegades als finals de partit tremolen les cames o s’arronsa el braç. Crec que hem arribat a un punt de maduresa i de tants partits junts que ja t’ho agafes diferent. I, després de tants partits a fora que portàvem perdent de poc, ens tocava el premi, que es decantés la balança a favor nostre.
Des de fora, quan se’l veu que comença a aixecar els braços, a encarar-se amb el porter rival... Al final estava en la seva salsa.
Sí, vam començar la segona part que estava fora del partit. A la primera ho havia fet fatal i arribem que me’n vaig del defensa i crec que és penal, la tiro al pal, l’àrbitre no xiula... Ja em vaig encendre [riu]. I la segona acció també és una mica semblant perquè és gol però no xiula 2 minuts i jo crec que ho són... Després ja ve tot rodat i al final vaig ser una mica el que va marcar en les últimes accions. Però també era perquè en Xicu fixava, en Sergi movia els espais perquè jo em quedés en u contra u molt clar sobre el tres...
Catarain deia que era un desgast al rival. Esperava el seu moment?
Ells tenen una defensa amb els dos tresos, els dos defensors principals i més bons, que juguen tot el partit. Són gent grossa que, vulguis o no, al principi ens paraven més bé, però havia d’arribar el moment que el físic els pesés. Vam saber-lo trobar.
Ara que ha tornat, veu que a fora són més competitius?
Són més anys d’experiència que tenim a plata i n’hem vist de tots colors. I sabem que el més important és arribar al final amb possibilitats, que és quan t’hi jugues si guanyar o no. Ens ha passat a Torrelavega i a Ciudad Real, que va sortir creu, i es tracta de buscar-hi solucions, i si surt cara o creu ja serà sort o saber-ho jugar.
Haver empatat l’anterior partit a fora, saber que ja no tenien cap punt, els treu un pes de sobre?
Tothom t’acaba dient que a casa juguem bé i a fora sempre perdem. És el conte que sempre t’has de sentir i ens l’hem tret de sobre. També vam perdre a casa contra Agustinos i vam acabar molt enfadats. Dels últims 4 punts en traiem 3 i això diu molt del que podem fer.
Han visitat tots els de dalt. Això vol dir que ara els tenen a casa, i a fora els toquen rivals directes.
Tenim una segona volta divertida. A casa vols guanyar sempre, però serà difícil, i molts equips s’han reforçat. I nosaltres tirem amb els de sempre, però lluitarem amb això, que no és poc, i segur que ho tirem endavant. N’estic convençut.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.