El líder va amb moto
Alaphilippe s’imposa en la contrarellotge de Pau a Geraint Thomas i la resta de favorits i amplia la diferència en la general abans de les grans etapes de muntanya
El mallorquí Enric Mas, quart, ja és el millor de la prova
L’organització del Tour va preparar un recorregut ideal perquè algun dels seus grans escaladors nacionals, Thibaut Pinot o Romain Bardet, posés fi a la maledicció que persegueix al ciclisme francès en la seva gran cursa. L’últim triomf data dels temps d’Hinault (1985). A la festa, però, s’hi ha presentat un convidat inesperat, Julian Alaphilippe. Ni en el seu somni més impossible hauria imaginat el ciclista de la Vall del Loira que es plantaria a l’etapa del Tormalet amb gairebé un minut i mig d’avantatge respecte a Geraint Thomas. I que ho faria, a més, amb una exhibició portentosa en la contrarellotge de Pau (27,2 km), idònia per al gal·lès. El líder no només va defensar el lideratge, sinó que el va ampliar (1:26) i ho va fer donant la sensació que està tocat per la vara dels déus, com Carapaz en l’últim Giro.
Va ser una jornada plena de sorpreses, negatives i positives. La primera, l’espectacular temps que va marcar el caçador d’etapes Thomas de Gendt (35:36), que el va mantenir en el tron del podi gairebé fins al final. Abans, el campió belga Wout van Aert va topar amb una tanca i va haver d’abandonar quan lluitava per la victòria. Entre els favorits, els primers que van donar símptomes de batre De Gendt van ser Porte i Uran, però la segona part, la més planera, se’ls va fer llarga. Amb tot, van ser dels que van salvar la jornada, igual que un extraordinari Pinot –setè, a 49 segons–, un estoic Kruijswijk –sisè i ara tercer a la general– i el jove mallorquí Enric Mas, que no només es va situar cinquè en la general, sinó que va prendre el mallot blanc a Egan Bernal. Doble festa al Deceuninck.
L’emoció, és clar, va arribar quan Thomas i Alaphilippe, els dos últims, van entrar en acció. Des del primer moment es va veure que Thomas anava com un coet, però, oh sorpresa!, Alaphilippe no només podia seguir el seu ritme, sinó que anava rebaixant el temps del gal·lès en els controls intermedis. Ben aviat es va veure que el lideratge del francès no perillava. Quan Thomas va creuar la meta desbancant finalment De Gendt, molts van donar per feta la victòria del líder de l’Ineos, però l’entrada d’Alaphilippen en l’últim quilòmetre –amb rampa inclosa– va ser memorable. Amb el plat gran i gairebé derrapant als revolts, el líder, empès per un públic que s’havia de fregar el ulls, va entrar com una exhalació i es va llançar als braços dels seus directors. La segona victòria d’etapa i el somni d’un podi a París que semblava inabastable.
Entre els perdedors, un grapat, començant, com gairebé sempre, pels escaladors del Movistar (Landa i Quintana). Tampoc ho van fer bé Bernal, Adam Yates i Bardet.
Nairo Quintana correrà en l’Arkéa el 2020
El diari francès L’Équipe ha confirmat el fitxatge de l’escalador del Movistar Nairo Quintana per l’equip Arkéa-Samsic, una de les formacions convidades al Tour que no forma part de l’exclusiva llista de l’UCI World Tour. Quintana, que acaba contracte, s’emportaria al nou equip el seu germà Dyer i un altre dels colombians del Movistar, Winner Anacona. L’Arkéa, a més, també fitxaria Diego Rosa com a gregari per a les grans voltes. El projecte ambició de l’Arkéa també inclou la renovació de Warren Barguil, actual campió francès, i la contractació del velocista Nacer Bouhanni. L’altre líder del Movistar en el Tour, Mikel Landa, tampoc ha renovat i el seu destí apunta, tot i que no és oficial, a l’Astana.
Notícies
Dimarts,30 abril 2024