Handbol

ESTEVE FERRER

CENTRAL HANDBOL BORDILS

“Cada estiu estem igual”

“Si el primer dia tinguéssim un partit ja jugaríem a alguna cosa. És la nostra base i el que ens fa forts”

“No ens va portar a l’elit, però quan estàvem a la primera estatal ningú s’esperava que juguéssim a plata”

El nostre objectiu és salvar la categoria i arribar a les darreres jornades amb possibilitats de salvar-nos

El Bordils fa deu dies que prepara el setè curs a plata, i demà passat (16 h) té el primer amistós amb el Tuïr de la tercera categoria francesa (N2). El conjunt occità va ser l’equip d’Esteve Ferrer (Banyoles, 1989) dos anys entre el 2016 i el 18, abans que el central tornés al seu equip des del 2010, l’estiu passat.

L’amistós el tanca vostè, segur.
Sí, en Pau em va comentar si hi hauria la possibilitat i vaig contactar amb el president d’ells; hi tinc molt bona relació. Amb l’entrenador vam mirar dates i horaris, i és molt fàcil: ho tenim a una hora, com anar a Barcelona. Ens anirà bé a tots, un amistós de qualitat... L’any passat s’hi van quedar gairebé els mateixos, però ara han fet tres o quatre fitxatges i és una mica una incògnita perquè portes bons jugadors però no saps mai com t’arriben. Seran durs defensant, van començar com nosaltres però tenen un joc més dur i atacant no juguen de manera tan tècnica i elaborada sinó que llancen més de nou metres.
Com estan, sense Sergi Mach...
Era un jugador molt important, i també, que no se’n parla tant, hi ha la baixa de l’Uri Márquez. Quan el vam perdre estàvem mig salvats però és una baixa important. Aquí cada any marxa gent, i l’any que ho vam fer l’Edu Nonó i jo, o en Canyi, sempre ha anat millor o pitjor però l’equip ho ha anat trampejant. Hem de ser conscients que el nostre objectiu és salvar la categoria i arribar a les darreres jornades amb possibilitats de salvar-nos. A la categoria hi ha més nivell, sobretot econòmic. Tots els equips, tant els que han pujat com els que es van mantenir, han fet bons reforços. I nosaltres ho fem amb la gent que tenim, que no és poc.
El retrobament amb Pau Campos deu ser especial, també.
Ell és el que ens va portar una mica, no a l’elit, però sí que quan estàvem jugant a la primera estatal ningú s’esperava que algun dia juguéssim a plata. I ell va créixer com nosaltres, i no és que sigui el nostre entrenador, sinó que és el nostre amic. Els anys que va estar fora, si no hi parlava cada setmana, era cada dues. I amb l’experiència que han agafat estant a fora, ell i en Pericu [Xevi Salvador, preparador físic que també va anar al CSM Bucarest] serà molt important per a nosaltres.
Amb Sergi Catarain també són molt amics, des de fa temps...
Hem de ser conscients que l’objectiu de l’equip l’any passat era salvar-nos i que el vam aconseguir. És veritat que va ser un any molt dur perquè tant en Sergi Mach com l’Arnau Palahí, que eren dos puntals, els vam tenir mitja temporada lesionats. I va ser molt complicat, jugar i viatjar sense els dos millors. Amb en Cata hi tinc bona relació, parlàvem molt: és un entrenador proper que parla amb tu, i al final vam aconseguir l’objectiu, que era el més important. Li desitjo tota la sort.
Se n’ha perdut dues però en set temporades fa l’efecte que ja ho tenen apamat, això: començar, que si hi ha més nivell...
Sí sempre ho diem i amb l’equip ja ho hem comentat, també: cada estiu estem igual. Tothom s’ha reforçat molt, i aquest any estem en la mateixa situació. El nucli dur de l’equip sempre el mantenim, que també és important, perquè molts d’aquests equips que han fet quatre o cinc fitxatges que són molt bons, no es coneixen... Nosaltres podem començar la pretemporada i si el primer dia tinguéssim un partit ja jugaríem a alguna cosa. És la nostra base i el que ens fa forts: per molt que haguem marxat i tornat, són molts anys i ens coneixem molt.
I el Banyoles a primera estatal?
És el meu club i li tinc molta estima. Tot i que espero trigar molt, m’agradaria tornar-hi. L’ascens se’l mereixien: feia cinc o sis fases en què s’havien quedat sempre a les portes, i em va fer molt content que ho aconseguissin. I a més que l’entrenador fos el meu cunyat, en Gerard Espígol, o que el meu sogre que va ser president i fundador del club... Ho vam viure molt. És una llàstima que en Gerard no pugui seguir perquè se’n va a viure a Osca, però en Sergi Baguer és un dels millors entrenadors que podien fitxar. Són joves que van de pujada, fa cinc o sis anys que estan junts.
Aquest any en la lliga tenen un al·licient més. I molt a prop...
És un equip molt jove, també, i malgrat que hagin tingut alguna baixa, mantenen el gruix. Quan fas un ascens amb equips com els nostres, que no som professionals, el més important és mantenir-lo. Tenen bons jugadors i serà més com comencin, no agafar males dinàmiques... També en Salva Puig és nou com a entrenador però com a jugador ja ho ha viscut, tot això: equips que jugaven per mantenir-se, per guanyar la lliga de campions... S’ho coneix tot.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.