“Fa un any i mig que tinc moltes lesions i amb aquesta he dit que ja n’hi havia prou”, diu Nora Fernández (Girona, 1999), que posa el punt final a la seva carrera al més alt nivell amb un trencament parcial dels lligaments encreuats a les fibres i quatre edemes al genoll dret com a motiu principal.

La gironina del Salt Gimnàstic Club ha estat els cinc darrers anys a Madrid entrenant-se al centre d’alt rendiment amb una beca que es renovava cada any i, sense possibilitats de classificar-se per al mundial, ha pres la decisió. “Per culpa de la lesió ja me’l perdia i, si te’l perds, ja és molt complicat anar als Jocs”, explica Nora, que com a millors resultats internacionals té dos cinquens llocs a paral·leles i un sisè a barres en copes del món i un tercer per equips en els Jocs Mediterranis. Fernández ha estat també en tres campionats d’Europa i dos mundials.

“Tot el que podia fer ho he fet”, sentencia Nora, que recorda la brevetat de la carrera de la gimnasta. Fernández la valora com a “molt positiva” malgrat posar-hi fi de manera prematura.

Fernández era fins aquest cap de setmana una de les referències del Salt Gimnàstic Club, club amb el qual continuarà vinculada com a entrenadora. És una tasca que la gironina compaginarà amb la de jutgessa nacional, per a la qual té la titulació necessària. “Vaig estar a la final de l’Iberdrola i n’estic molt contenta”, afirma sobre el seu club, que diumenge va tenir en Marina González a Hongria, or, el millor resultat internacional en els seus 40 anys d’història.