Tennis

El mestre grec serà un clàssic

Copa Masters. Amb només 21 anys, la personalitat de Tsitsipas el catapulta contra un Thiem rocós en una final esplèndida de la copa Masters, el primer gran èxit d’una carrera prometedora

El grec Stefanos Tsitsipas (6) va derrotar, ahir per 6-7 (6), 6-2 i 7-6 (4) en dues hores i 35 minuts, l’austríac Dominic Thiem, en una final immensa de la copa Masters, i es consagra en l’elit de tennis mundial, reivindicant la nova generació que ara lidera amb només 21 anys. L’hel·lè, superior amb el servei –83 per cent de punts amb el primer i 62 amb el segon–, va exhibir una gran personalitat i va imposar tant la potència i varietat dels seus cops com la seva fortalesa física a partir d’una proposta valenta. Thiem va patir una davallada física en el segon parcial, però va revifar en el tercer, igualant un break en contra quan semblava mort i enterrat (3-1) i replicant també en el tie-break quan perdia per 4-1 i va empatar amb un 4-4 al cap i la fi estèril. Sigui com vulgui, Tsitsipas, que l’any passat va guanyar a Milà el Masters de menors, es converteix en el setè debutant de la història que obté el títol, el sisè més jove i el primer grec que aixeca la copa. Mai abans un tennista del seu país no havia jugat el Masters.

Fugacitat, un miratge

Un minut va trigar Tsittsipas a adjudicar-se el primer servei en blanc (1-0) i amb dos aces. Thiem va replicar també en blanc en dos minuts (1-1). La rapidesa, però, va ser un miratge en un primer acte etern de 66 minuts que es va resoldre en el tie-break. Tsitispas, que va flirtejar abans amb el break, va tenir tres pilotes per trencar que no va consumar: una en el quart joc i dues en el vuitè. Thiem en va disposar de dues més en el setè joc. Res de res. La impressió, tot i el marc d’igualtat, era que el grec, amb més armes, podia fer més mal, tant per la seva solidesa des del fons amb una dreta mortífera com quan intimidava pujant a la xarxa –12/13 en el primer set–, però, al cap i al fi, Thiem, apel·lant a la seva major experiència i malgrat haver començat una mica més nerviós potser tenallat per la responsabilitat de ser més gran –26 anys per 21– i per dur un 4-2 en el cara a cara, va saber jugar millor les cartes en el desempat.

Cop de teatre

El segon parcial, en canvi, va ser un monòleg meteòric de l’hel·lè, que va esbandir l’esgotat austríac en 26 minuts de manera escandalosa amb dos breaks en el primer i el tercer jocs. Veient el panorama, Thiem es va deixar fer i només va lluitar per començar servint el tercer.

El primer joc de l’acte definitiu va durar set minuts. Thiem va sobreviure a dues pilotes de trencament en contra, però, en el tercer joc, va claudicar davant de l’empenta del rival, que seguia colpejant amb precisió molt sencer físicament i que va posar el partit potes amunt amb un break de presumptes efectes demolidors. Tsitsipas, a més, va confirmar l’avantatge en blanc (3-1). Vet aquí, però, que el de Viena, traient forces de flaquesa i aprofitant regals del seu oponent –neguitós per la por a guanyar–, va ressorgir segellant el seu únic trencament –1/4 per 3/10–i va redimensionar l’escenari (3-3). Envalentit, va recuperar potència i va tancar el puny. Enmig d’una gran tensió, l’enfrontament es va decidir en un nou tie-break en què Tsitsipas es va avançar per 4-1. Thiem va recuperar (4-4), però no va tenir continuïtat. Un segon servei amb molt d’efecte va sentenciar en la primera pilota de partit.

La tendència

La final d’ahir reconfirma la tendència de diversificació de la competició els últims anys, contràriament al domini dictatorial que exerceixen Nadal, Djokovic i Federer en els Grand Slams. El campió del 2017 va ser el búlgar Grigor Dimitrov, que, tot seguit, no va fer massa res de bo, tot i que enguany ha recuperat posicions (20è). L’any passat, es va imposar Alexander Zverev, que s’ennuega en els Grand Slams però que ja ha donat també mostres de la seva classe en els Masters 1000. El campió del 2016 va ser l’escocès Andy Murray, que va batre el serbi Novak Djokovic i, d’una tacada, es va assegurar el número 1 a final d’aquell curs quan encara no tenia problemes físics. El darrer títol del big three va ser el que va conquerir, el 2015, Novak Djokovic, que va encadenar una sèrie brutal de quatre corones seguides des del 2012.

EL PROTAGONISTA

Mai no havia sentit el que he sentit amb el suport d’aquest públic a l’O2 de Londres. Ha estat molt emocionant
Stefanos Tsitsipas

Els francesos Herbert-Mahut, campions de dobles

En la final de dobles, els francesos Pierre-Hugues Herbert i Nicolas Mahut (7) van vèncer el sud-africà Raven Klaasen i el neozelandès Michael Venus (5) per 6-3 i 6-4 en una hora i 10 minuts. Herbert i Mahut són consumats especialistes que han guanyat els quatre títols de Grand Slam: l’obert dels EUA (2015), Wimbledon (2016), Roland Garros (2018) i l’obert d’Austràlia (2019), a més de set títols en tornejos Masters 1000.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.