Roger Federer va començar a forjar sense ser-ne conscient el 2003 a Wimbledon la llegenda del big three. Des de llavors, el suís, Rafa Nadal i Novak Djokovic han guanyat 55 dels 65 tornejos de Grand Slam que s’han jugat en l’etapa més gloriosa de la història del tennis. De fet, tots tres s’han endut els majors de les tres darreres temporades sense fuites. Nadal, que enguany ha guanyat dos títols de Grand Slam, ha estat elegit pel diari L’Équipe com el millor esportista del 2019. La millor esportista femenina és la gimnasta nord-americana Simone Biles.

El darrers que els van fer ombra van ser l’escocès Andy Murray a Wimbledon EL 2016 i el suís Stan Wawrinka a l’obert dels EUA del mateix any. Tots dos atresoren tres corones de Grand Slam, una proesa en els temps que corren i davant la qualitat excelsa dels tres tenors. Si les lesions no l’haguessin maltractat, possiblement Murray hauria pogut eixamplar el seu botí, tot i que és cert que li va costar trencar la malastrugança en les finals fins que va guanyar l’obert dels EUA el 2012. Wawrinka, sempre descarat, va esclatar tard.

Entre Roland Garros 2005 i Wimbledon 2012, per exemple, el trio va guanyar 29 dels 30 Grand Slams disputats. Si bé qualsevol dels tres monstres hauria ampliat el currículum si no hagués coincidit amb els seus companys de viatge, també és cert que tots tres s’han retroalimentat. Si Nadal i Djokovic no l’empaitessin en el nombre de Grand Slams, potser Federer ja estaria retirat cuidant el seu jardí perquè no hauria trobat la motivació per continuar fent sacrificis.

De qualsevol manera, la coincidència dels tres millors jugadors de la història ha catapultat el tennis al capdamunt, tot i que no permet que els joves valors acabin de trobar l’escletxa per guanyar un títol de Grand Slam. Per ara, l’alemany Alexander Zverev (2018) i el grec Stefanos Tsitsipas (2019), dos dels més prometedors, s’han hagut de conformar amb alçar la copa Masters, competició més diversificada, possiblement perquè els més veterans arriben desgastats a la setmana final de curs. El 2017, de fet, el campió va ser el búlgar Grigor Dimitrov, que té problemes d’irregularitat per plasmar en el rànquing la seva gran classe.

El 2010, Federer tenia un avantatge substancial al capdavant dels mites. Atresorava 16 títols de Grand Slam. Nadal n’acumulava sis i Djokovic tot just havia conquerit el primer. En una dècada, els registres s’han igualat i Nadal és a només un títol del geni de Basilea, que no en guanya cao des d’Austràlia 2018, però que arriba als trams finals dels tornejos i que té un altre repte: atrapar els 109 títols globals del nord-americà Jimmy Connors. Federer n’ha guanyat 103, quatre el 2019. És normal, doncs, que no pensi a plegar.