Waterpolo

Olga Domènech: “Soc més útil a l’hospital que a casa”

Waterpolo. La jugadora del CN Terrassa exerceix tasques de suport a infermeria i atén pacients afectats per la Covid-19 a la sisena planta de l’hospital Parc Taulí de Sabadell

Olga Domènech, la sempiterna capitana i pentacampiona europea amb el CN Sabadell i ara a les files del CN Terrassa, ha canviat per uns dies el casquet i el banyador de waterpolo per la bata, la mascareta, els guants, la bandana i els esclops d’infermera. Amb estudis d’auxiliar d’infermeria i tècnica en documentació sanitària, Domènech, de 31 anys, només va necessitar uns dies de confinament per posar-ho tot en ordre i prendre una decisió: “Quan es va decretar el confinament, vaig haver de tancar la cafeteria al barri de Gràcia i parar la pràctica esportiva d’entrenaments al club. Durant la primera setmana, vaig estar pensant com ajudar i vaig veure que podia ser més útil en un hospital que quedant-me a casa.” Així ho explica en una informació facilitada pel mateix club, el CN Terrassa, i difosa per l’agència EFE.

La jugadora es va adreçar a l’antic alcalde de Sabadell Juli Fernández, actual delegat de la Generalitat a Barcelona, i aquest la va posar en contacte amb l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on des del 23 de març atén malalts de Covid-19 a la sisena planta del centre sanitari de referència de la cocapital vallesana. “Tant me feia l’hospital o residència on anar. Volia ajudar, sentir-me útil i aprofitada”, explica Domènech, provinent d’una família molt vinculada a la sanitat, ja que el seu pare era infermer de psiquiatria ja retirat i la seva mare és auxiliar de clínica.

El dia a dia

Domènech explica que la seva tasca és, bàsicament, de suport a infermeria: “Prenem les constants, comprovem la saturació, és a dir, l’oxigen que tenim a la sang per controlar que no baixi gaire, i traslladem aquesta informació als metges.” A més, afegeix: “Fem les higienes, parlem amb els pacients i els intentem posar en contacte amb els familiars.” Lògicament, el millor moment del dia és quan algun d’aquests pacients rep l’alta: “Aleshores, ens reunim tot l’equip per fer-li un comiat especial per haver superat la malaltia. Són instants de molta emoció.” El torn laboral de la jugadora és de 8 del matí a 8 del vespre, i quan surt de l’hospital s’afegeix a l’aplaudiment diari que la ciutadania dedica a tot el personal sanitari: “Aquest reconeixement ens dona molta força i transmet una sensació d’unió amb tothom, cosa que segurament és la part més positiva que podem extreure de tot això.” Com en el waterpolo, la jugadora també valora la feina en equip: “Estic impressionada del compromís que demostra tot l’equip, i del suport que ens donem les unes a les altres en moments en què l’estat d’ànim decau una mica.”

La temporada esportiva

En els seus dies lliures, Domènech no falta a l’entrenament físic que tot l’equip del CN Terrassa realitza en grup gràcies a una aplicació virtual. La jugadora egarenca pensa que la normalitat “amb cautela” no tornarà fins a mitjan maig i ja dona la temporada per acabada fins al setembre. Domènech tenia previst assistir als Jocs Olímpics de Tòquio com a aficionada –ja tenia els bitllets d’avió comprats– per veure in situ les seves companyes del club egarenc (Pili Peña, Bea Ortiz i Paula Leitón) i del CN Sabadell (Maica García, Laura Ester i Judith Forca), però ara, com tants altres, haurà de canviar de plans.

Estic impressionada del compromís de tot l’equip i del suport que ens donem les unes a les altres en moments en què l’estat d’ànim decau
El reconeixement de les vuit del vespre ens dona molta força i transmet una sensació d’unió amb tothom. És la part positiva de tot això
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.