Etapa 11. Clermont-Ferrand - Moulins

Gelees de fruites, bombons Le Lautrec, aligot, trufada d’Alvèrnia, olla d’Alvèrnia, tripoux, paté de patates, amanides de llenties, bombes de poma. Formatges de Saint Nectaire, Fourme d’Ambert, Bleu d’Auvergne, Cantal. Aigües de Volvic i vins d’Alvèrnia. 147.300 habitants, 150 associacions esportives –amb 30.000 abonats– i l’etiqueta oficial de ciutat florida (trois fleurs). Clermont-Ferrand, la típica prefectura provinciana per on el Tour ha passat dotze vegades, escenari d’una de les aventures d’Astèrix (L’escut arvern) i seu de Manufacture Française des Pneumatiques Michelin, el fabricant de pneumàtics més important del món, que, a través de la seva mascota anomenada Bibendum, va introduir el mot mixelins en el nostre vocabulari.

L’etapa sortirà pel nord de la ciutat cap a Gerzat, mereix aturar-s’hi per comprar Pansette, una mena d’embotit local fet de panxa de xai farcida, el Château de Sampigny ja el veurem quan l’enfoqui la càmera de l’helicòpter del Tour. Després els ciclistes passaran per Enzenat, Aubiat i Aigueperse, que va ser durant el Renaixement la capital del principat de Montpensier. D’aquelles hores, la ciutat va heretar alguns tresors, encara que la seva església no hagi conservat el Saint-Sébastien d’Andrea Mantegna, el primer quadre del Renaixement italià rebut a França amb motiu del matrimoni de Gilbert de Borbó-Montpensier, delfí d’Alvèrnia, i Claire de Gonzague de Màntua. Va ser venut el 1910 al Museu del Louvre. No obstant això, queda un naixement del florentí Benedetto Ghirlandaio. La ciutat també tenia dos convents importants, el de les Clarisses, que avui acull la comunitat de comuns de Nord-Limagne, i el de les Ursulines, seu de l’Ajuntament, catalogat com a monument històric l’any 1975.

Després la cursa començarà a pujar el primer coll de l’etapa, a Chaptuzat, on hi ha el Château de la Roche, bressol de Michel de l’Hospital, protector dels poetes de la Pléiade com Ronsard. Tot seguit aniran cap a Saint-Quintin-sur-Sioule i ja serem a l’Alier: pastís de patata, carn de Charolais, andouillettes, vins de Saint-Pourçain (AOC), formatge Bourbonnais, mostassa de Charroux, moulinois, verités de Lapalisse i pastilles de Vichy.

Pel camí anirem trobant tot un reguitzell de “petites cités de caractère” com Ebreuil i Nades, el Château de Beauvoir, Commentry, Neris-les-Bains i Montluçon, on hi ha el Château dels Ducs de Bourbon. Després, a Audes, un altre château, el de la Crête, que mereixerà sens dubte un primer pla de la càmera de l’helicòpter del Tour, perquè aquests dies han segat la pelouse i la imatge de postal val la pena.

A Hérisson hi un altre château al mig del poble, abans d’arribar a Cosne-d’Allier, Gipcy i Souvigny, a prop de la meta. La història de Souvigny està lligada a la de la poderosa abadia de Cluny i a la família dels Borbons. L’any 916, Aimar, el primer avantpassat conegut dels Borbons, donà l’església dedicada a Saint Pierre a l’abat Bernon. Gràcies a aquesta donació, Souvigny va esdevenir la “filla gran” de Cluny. Hi ha un refrany local que diu “En limant on fait d’une poutre une aiguille”. Llimant, llimant, fas d’una biga una agulla i, si no funciona, fes servir una guillotina.

Cantant, xiulant o pedalant, ja hem arribat a Moulins, anomenat per la SCNF i per La Poste com a Moulins-sur-Allier, per no confondre amb el Moulins de l’Aisne, ni amb el del Nièvre; res a veure tampoc amb el Moulins de Lille ni amb el del Meuse, ni amb el de l’Orne, ni el del Moselle. No parlem de la família de Moulins de Rochefort, Rochefort-en-Mirebalais, no el Rochefort del formatge. Si a França parlem de “Moulins” tothom aixeca l’orella, però l’únic Moulins cap de prefectura és el de l’Alier i, si algú tenia algun dubte, avui hi passa el Tour per desmentir-ho. Demà Moulins tornarà a ser Moulins i l’Alier acabarà desembocant al Loira, un riu que, com tothom sap, només serveix perquè s’hi emmirallin els més famosos châteaux del món, però aquest any el Tour no hi passa, què hi farem! El Tour avui passa per Moulins i no sé acabar aquest article dient altra cosa que reafirmant la meva debilitat per les andouillettes.