Lluny dels focus de les estrelles més rutilants del trofeu Ciutat de Barcelona, però amb la satisfacció de la feina feta, Juanmi Rando (Santa Coloma de Gramenet, 1988) es va poder acomiadar de la seva gent i dels companys del CN Sant Andreu nedant diumenge la final dels 100 metres esquena. La decisió estava presa i el nedador internacional ja havia anunciat als dirigents del club que el 2016 seria la seva última temporada en l'elit, prescindint de si es classificava per als Jocs de Rio. “Estic molt content. Aquesta tarda ha estat molt especial perquè va ser una mica dur quan dissabte vaig veure que em quedava fora de la final de 50 metres esquena. Era difícil, però he aprofitat l'última oportunitat en les sèries matinals dels 100 metres i m'he colat pel carrer número u. Nedar la final ha estat una passada. Han vingut molts nens, molta gent m'ha animat i ho he disfrutat molt”, va admetre. Amb la retirada de Rando i amb Ashwin Wildeboer també a les acaballes de la seva carrera, la natació catalana perdrà els seus dos grans especialistes d'esquena. De fet, el colomenc i el sabadellenc van ser els únics representants masculins en les proves de natació dels Jocs de Londres.

Tot i que amb 28 anys encara podia haver allargat la carrera esportiva, Rando va tenir clar la temporada passada que l'hora de la retirada havia arribat. “L'any passat al mundial de Kazan em vaig adonar que el moment de plegar havia de ser aquest perquè ja començava a pensar en altres coses. La natació deixava de ser una prioritat, i sabia que aquest any encara tindria prou motivació per intentar repetir l'experiència olímpica”, va explicar diumenge tot just sortir de la piscina Pere Serrat, que tantes i tantes hores ha estat el seu lloc d'entrenament. Lamentablement, Rando no s'ha guanyat el bitllet per als Jocs de Rio –ja va ser olímpic a Londres 2012–, però es manté ferm en la decisió de retirar-se. Abans de plegar definitivament, el nedador del CN Sant Andreu té previst competir en el campionat d'Espanya, a Las Palmas, del 13 al 17 de juliol, i una setmana després en el trofeu Ciutat de Mataró, del 22 al 24 de juliol, en l'última cita del circuit català de natació.

És l'hora de fer balanç i en aquest sentit Rando no pot ser més positiu: “Ha estat gairebé de pel·lícula.” I ho argumenta: “Jo vaig començar a destacar molt tard. No vaig entrar a la selecció espanyola fins a 20 anys, quan se suposa que ja has d'haver estat internacional en l'edat júnior. Tota aquesta etapa me la vaig saltar perquè estava en progressió i encara no tenia prou nivell.” A partir d'aquí, però, el nedador del CN Sant Andreu es va convertir en un fix en les convocatòries internacionals de la selecció espanyola: “Amb 21 anys vaig competir en el mundial de Roma 2009 i, excepte el de Xangai 2011, que em vaig perdre per una lesió a l'espatlla, sempre m'havia mantingut en l'equip estatal. Si m'ho haguessin dit dotze anys abans, no m'ho hauria cregut.” Rando, que va començar a nedar amb 8 anys a Can Zam, destaca que Erika Villaécija i Ashwin Wildeboer han estat els seus grans referents en la natació catalana. “Quan era júnior seguia els seus resultats pels diaris i a través de la televisió. Després, haver compartit l'experiència olímpica i fins i tot l'habitació amb l'Ashwin, amb qui havia estat el meu ídol, ha estat com un somni. Li estic molt agraït perquè ell tenia el nivell al qual jo volia arribar”, revela el nedador colomenc.