Ciclisme

Ciclisme

Jocs de Rio 2016

Per això som del Purito

Ciclisme. Esforç titànic de Joaquim Rodríguez, cinquè, per arribar al davant a 20 quilòmetres de meta en la seva darrera cursa com a professional

Joaquim Rodríguez posava ordre a vuit quilòmetres del final i feia el gest per ordenar els relleus, en el grup de set corredors que perseguien Majka quan el polonès era líder en solitari per la caiguda de Nibali i Henao en la darrera baixada. I a cinc de meta feia un atac a la desesperada que van respondre Greg van Avermaet i Fuglsang, or i plata davant Majka, caçat a 1,3 de l'arribada. Purito torna avui cap a casa amb un diploma olímpic en el seu comiat com a professional, el cinquè lloc en la prova de fons d'uns Jocs. La cursa, espectacular des de l'inici, sintetitza una carrera que ha negat el gran triomf al vallesà, que, amb tot, va donar un cop més la cara tant en els darrers quilòmetres com, sobretot, en l'esforç titànic que va fer –amb Kangert i Meintjes a roda– tot sol per enllaçar amb els de davant en l'última ascensió a Vista Chinesa. Sense una gran volta al seu palmarès, ni medalla olímpica –sí del mundial, trista–. Però l'homenatge de fa quinze dies a París de tot el pilot del Tour en l'entrada als Camps Elisis i, sobretot, l'estima dels aficionats d'arreu valen tot l'esforç d'una trajectòria que fins als darrers anys ha estat a l'ombra i, molts cops, més reconeguda a l'estranger que al mateix Estat. Per això som del Purito, perquè encara ahir ens va fer vibrar i, com sempre, al descobert; amb el cor a la mà.

Per veure-la sencera

La prova de fons va respondre a les expectatives, amb constants girs argumentals i una sola mala notícia per als esforçats –en el lloc web i sense comentaris o per televisió i constants canvis de cadena (i lapsus) sense previ avís– espectadors: que no durés més. I, un cop més, i comença a ser tendència, bona part de la cursa es va decidir a la baixada. Perquè Nibali ho tenia tot de cara amb un atac magistral que va fer amb Aru a 34 quilòmetres per acabar. Però si Richie Porte va caure en el penúltim descens, en el darrer van ser el campió del Giro i Sergio Henao els que van tastar l'asfalt brasiler quan tot indicava que es jugarien les medalles amb Majka. Purito havia entrat en el grup del Tauró de Messina, format per deu unitats i amb la petita col·laboració d'Aru, despenjat. Però un dels grans favorits a l'or –com Froome, que es podria conformar amb el de la CRI dimecres emulant Wiggins el 2012– i Henao van saltar a 18 per acabar i va ser el bronze final el que els va poder atrapar, amb Joaquim Rodríguez recuperant-se de l'esforç. Purito, Valverde i Rui Costa junts, rememorant Florència 2013, seguint els italians. Porte sense cadena dos cops en el tram de llambordes del primer circuit o Froome canviant amb èxit de bici i amb cent quilòmetres per fer van ser altres imatges destacades d'una prova que, segur, s'ha de veure sencera quan es pugui recuperar.

Ruta masculí (237,5 km)
1r. G. van Avermaet (Bèlgica)
6h10:05
2n. J. Fuglsang (Dinamarca)
m.t.
3r. R. Majka (Polònia)
a 0:05
4t. J. Alaphilippe (França)
a 0:22
5è. J. Rodríguez (Espanya)
m.t.
6è. F. Aru (Itàlia)
m.t.
7è. L. Meintjes (Sud-àfrica)
m.t.
8è. A. Zeits (Kasakhstan)
a 0:25
9è. T. Kangert (Estònia)
a 1:47
10è. R. Costa (Portugal)
a 2:29

Greg van Avermaet, de la Tirrena i el mallot groc fins a l'or olímpic

El descens del Pèira Sorda del 9 de juliol va donar a Chris Froome el mallot groc del Tour, fins aquell dissabte en poder del belga del BMC Greg van Avermaet (Lokeren, 17 de maig de 1985). Gairebé un mes després, Bèlgica va guanyar el seu primer or olímpic masculí del segle XXI (l'anterior era de Fred Deburghgraeve, en natació el 1996), el segon en la prova de fons de ciclisme (André Noyelle el 1952) per a una autèntica referència mundial de la disciplina. Un atac d'Henao en la primera ascensió a Vista Chinesa el van seguir Greg Van Avermaet, Taaramae (Estònia), Caruso i Thomas (Gran Bretanya), que també va caure en l'últim descens. Tenien el rus Pavel Kotxetkov i el polonès Michal Kwiatkowski a mig minut, davant. I el pilot amb els favorits abans de l'atac d'Aru i Nibali, darrere. Amb 237,4 quilòmetres a les cames i Majka satisfet amb el bronze, Greg van Avermaet i Jakob Fuglsang van fer un tast de la prova reina dels Jocs, els 100 metres. Va guanyar el vencedor de la Tirrena i, a la meta, es van felicitar perquè la seva col·laboració els va donar el major èxit de les seves carreres esportives.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)