Motociclisme

ÀLEX RINS

PILOT DE SUZUKI EN MOTO GP

“Si n’hem guanyat una, en podem guanyar més”

Àlex Rins, tercer en la general de Moto GP, no es conforma amb la victòria a Texas i aspira a ficar-se en la lluita pel títol mundial

“Soc bastant fi, però també agressiu quan ho he de ser, i conservador quan convé”

Una victòria és una victòria, però el quart lloc al Mugello, barallant-me amb les Ducati i l’Honda, va ser increïble

Àlex Rins (Barcelona, 1995) ocupa el tercer lloc de la general en Moto GP, amb dos podis i dos quarts llocs, però sense haver arrencat encara des de les dues primeres línies de la graella, una disfunció que intentarà redreçar avui al Circuit de Barcelona-Catalunya. S’ha fet un tip de guanyar llocs i als Estats Units va batre Valentino Rossi després de la caiguda de Marc Márquez.

En l’arrencada del curs deia que el seu objectiu aquest any era aconseguir la victòria que potser li va faltar l’any passat. Missió complerta, doncs?
Missió complerta..., però en vull més. És veritat que hem aconseguit una cosa que no vam aconseguir l’any passat, que és guanyar una cursa, però per què no en podem guanyar més?
És a dir, no es conforma amb això i aspira a ficar-se en la lluita pel títol mundial?
Sí, per descomptat.
I a quin resultat dona més valor, a la victòria a Texas o al quart lloc al Mugello, fora del podi però empaitant els del davant?
Una victòria és una victòria, i va ser molt disputada amb Valentino, però el quart lloc al Mugello, barallant-me amb les dues Ducati i amb l’Honda de Márquez, va ser increïble. Va ser una llàstima no poder culminar la lluita al final, però vam acabar allà, a només mig segon del primer, i aquesta és la dada important.
L’assignatura pendent sembla clar que són els entrenaments cronometrats.
Sí, ens costa una mica qualificar-nos bé. Estem treballant en això. Hem disputat dues curses, Le Mans i Mugello, sense fer la millor estratègia de cara a la qualificació.
És una simple qüestió d’estratègia o hi ha una raó tècnica que expliqui per què el ritme de cursa és bo i, en canvi, a una volta falta una miqueta?
Bé, és que, al final, el que busquem durant els entrenaments és ritme de cursa. Divendres i dissabte treballem amb rodes usades per poder tenir un bon ritme i veure el que ens trobarem a final de cursa. Si anem muntant jocs de rodes nous, no podem tenir la sensació aquesta del pneumàtic gastat.
Però això els fa sortir molt enrere a les graelles.
És cert..., per això mateix hem de buscar un equilibri.
Què creu que li falta a la moto per estar realment a l’altura d’Honda i Ducati?
Ja hi estem. Hem guanyat, hem lluitat. A Mugello, amb menys potència i menys velocitat a la recta érem competitius i fèiem avançaments. La moto és competitiva. M’hi sento bé; amb aquesta moto es poden guanyar curses. És veritat que es pot millorar –en velocitat punta, una mica en frenada–, però estic content de com s’hi està treballant.
I a Àlex Rins, què li falta?
Em falta experiència. Aquest és el meu tercer any en Moto GP. L’any passat vam fer molts podis, aquest any ja en tenim dos, però bé, també em falta.
L’any passat deia que el 2017, el seu primer any, va tenir moltes caigudes perquè anava una mica passat, i al començament del 2018 també, però perquè volia ser al davant. En canvi, ara ja suma quinze curses seguides acabades. Això vol dir que ha arribat a la maduresa en la categoria, hi està totalment consolidat?
Al final, quan agafes la moto per la mà ja saps com va. És veritat que el primer any vaig tenir moltes caigudes; per anar passat o no, no t’ho sé dir, perquè les caigudes que vaig tenir van ser de mala sort. Quan em vaig trencar l’esquena estava provant la Moto GP, una caiguda que no té gaire explicació, i quan em vaig trencar la mà a Amèrica va ser perquè vaig caure sortint de boxs. I l’any passat, sí, al principi de temporada vaig caure bastant, intentant saber on era el límit de la moto. Però ara ja ho tinc per la mà.
Com descriuria el seu estil? La gent diu que Àlex Rins és un pilot molt fi.
Soc bastant fi, però també agressiu quan ho he de ser, i conservador quan convé.
La seva trajectòria és una mica peculiar perquè ha anat fent els salts de categoria sense haver guanyat prèviament el títol en la categoria inferior. Veient-ho ara, li sap greu, o les categories petites eren simples passos per arribar on és ara, a Moto GP?
Quan ets allà, vols guanyar. A Moto 3, el 2013 ens vam jugar el mundial tres pilots i el vaig perdre en l’últim revolt de l’última volta, a València [contra Maverick Viñales i Luis Salom]. Fa ràbia, però te l’has jugat fins al final. En Moto 2 vam lluitar molt però no ho vam aconseguir. El més important és que ara estem lluitant pel podi i per la victòria en Moto GP.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.